La sonda espacial Hera, de l'Agència Espacial Europea (ESA), ha assolit una fita clau en la seva travessia interplanetària després d'aproximar-se a l'escena d'una col·lisió d'asteroides catalogada com a històrica. A una distància de 197 milions de quilòmetres de la Terra, la càmera principal de la nau ha aconseguit resoldre per primera vegada les imatges dels asteroides Didymos i Dimorphos com dos objectes astronòmics independents, superant la fase prèvia en la qual ambdós cossos apareixien fusionats en un únic punt de llum.
Aquest progrés ha estat possible gràcies a una complexa seqüència de maniobres de desacceleració executades a mesura que la nau s'aproximava al seu objectiu. Hera va activar els seus propulsors en dues ocasions espaiades per una setmana d'interval, reduint la seva velocitat relativa a tan sols 20 metres per segon per garantir una inserció orbital precisa i un acostament controlat.
Dimensions reals, l'impacte de DART i el mapa de ruta científic
Malgrat la seva aparença inicial en les imatges, els dos asteroides posseeixen dimensions considerables. Didymos, el cos principal, compta amb 780 metres de diàmetre, una escala comparable a la del gratacel Burj Khalifa de Dubai, mentre que la petita lluna Dimorphos assoleix els 151 metres de diàmetre, un volum similar al de la Gran Piràmide de Guiza. Dimorphos orbita al voltant de Didymos a una distància mitjana d'1,15 quilòmetres i a una velocitat moderada de 18 centímetres per segon.
Tal com ha destacat Ian Carnelli, director de la missió, és la primera vegada que l'ESA observa a través dels instruments d'Hera el sistema binari per a l'estudi del qual va ser dissenyada. Les previsions de l'agència espacial fixen el pròxim 25 de novembre com la data assenyalada per a la publicació de les primeres fotografies detallades d'alta resolució de la superfície de Dimorphos. La missió busca avaluar en profunditat les conseqüències de l'impacte cinètic perpetrat el 26 de setembre de 2022 per la sonda DART de la NASA, que va col·lidir contra Dimorphos a 6,1 quilòmetres per segon. Aquella col·lisió experimental va expulsar enderrocs a més de 10.000 quilòmetres de distància i va reduir el període orbital de la lluna en uns 33 minuts, demostrant la viabilitat de la deflexió d'asteroides com a estratègia de defensa planetària.
Encara es desconeix si la col·lisió de DART va generar un gran cràter o si va modificar l'estructura global de Dimorphos. Per esclarir-ho, Hera mesurarà la massa, composició i estructura interna de l'asteroide, desplegant a més dos petits satèl·lits de tipus CubeSat que operaran a molt curta distància. El seguiment en temps real de la trajectòria de la nau està disponible per a la comunitat científica i el públic a través de la plataforma interactiva Hera Space Companion. La capacitat d'Hera per a diferenciar Didymos i Dimorphos marca l'inici d'una fase crucial en la investigació sobre defensa planetària, permetent quantificar amb precisió els efectes reals del primer assaig de deflexió d'un asteroide realitzat per la humanitat.