La NASA continua treballant contra rellotge per salvar el telescopi espacial Hubble

El telescopi espacial Hubble fa més de 35 anys que observa l'univers, però el seu futur depèn d'un problema que no pot resoldre per si mateix: està perdent altura lentament. Tot i que continua realitzant observacions científiques, la NASA calcula que podria reentrar a l'atmosfera terrestre entre 2033 i 2034, cosa que posaria fi a una de les missions més importants de l'astronomia moderna.

L'agència espacial nord-americana està estudiant com evitar aquest desenllaç. El passat 29 d'octubre va obrir una convocatòria dirigida a empreses privades per conèixer quines tecnologies podrien utilitzar-se per elevar l'òrbita del telescopi, dur a terme treballs de manteniment o preparar la seva retirada quan acabi la seva activitat.

Encara no existeix una missió de rescat aprovada, però el temps disponible comença a ser un factor important. La NASA considera que una intervenció per elevar l'òrbita del Hubble hauria de realitzar-se previsiblement abans de 2032, un termini que obliga a avaluar les possibles solucions durant els pròxims anys.

El Hubble perd altura i podria caure a la Terra el 2034

Des del seu llançament l'abril de 1990, el Hubble ha romàs en una òrbita terrestre baixa que li permet observar l'espai sense les interferències de l'atmosfera que afecten els telescopis situats a la superfície. Aquesta ubicació ha estat fonamental per obtenir algunes de les seves imatges més conegudes, però també fa que la seva trajectòria canviï lentament amb el pas del temps.

Fins i tot a centenars de quilòmetres d'altura queden petites quantitats de gasos atmosfèrics. Tot i que la seva densitat és extremament baixa, aquestes partícules exerceixen una lleugera resistència sobre els objectes que es desplacen a gran velocitat. Amb els anys, l'efecte provoca una pèrdua d'energia orbital que fa que els satèl·lits descendeixin progressivament.

El problema és que Hubble no disposa de motors capaços d'elevar la seva pròpia òrbita. Durant les missions de manteniment realitzades amb els transbordadors espacials, els astronautes van poder reparar instruments, substituir components i prolongar la seva vida útil. L'última visita va tenir lloc el 2009 i, des de llavors, l'observatori no ha rebut noves intervencions.

La NASA fa temps que estudia les conseqüències d'aquest descens. De fet, les estimacions sobre el risc que el Hubble acabi caient a la Terra ja havien posat sobre la taula la necessitat de preparar el seu futur, especialment per les incerteses associades a una reentrada no controlada.

Segons els càlculs actuals, el telescopi podria assolir les capes més denses de l'atmosfera entre 2033 i 2034 si no rep ajuda. No és una data definitiva, perquè la seva evolució orbital depèn de factors com l'activitat solar, que modifica la densitat de l'atmosfera superior i pot accelerar o reduir el descens.

Això tampoc significa que el Hubble estigui a punt de deixar de funcionar. L'observatori continua treballant i el problema immediat que preocupa la NASA no és una avaria concreta, sinó el temps que podrà romandre en una òrbita adequada per continuar realitzant observacions.

La NASA estudia recórrer a empreses privades per elevar l'òrbita del Hubble, realitzar tasques de manteniment o preparar la seva retirada segura quan acabi la seva missió
La NASA estudia recórrer a empreses privades per elevar l'òrbita del Hubble, acomplir tasques de manteniment o preparar la seva retirada segura quan acabi la seva missió.

La NASA estudia enviar una nau privada per rescatar-lo

La convocatòria publicada el 29 d'octubre és una sol·licitud d'informació dirigida a la indústria espacial. Amb ella, la NASA pretén esbrinar quines empreses disposen de tecnologies capaces d'acostar-se al telescopi i treballar-hi en òrbita, així com el cost i les dificultats que tindria una operació d'aquest tipus.

Una de les possibilitats consisteix a enviar una nau que s'acobli al Hubble o hi interactuï de forma controlada per impulsar-lo cap a una òrbita més elevada. En allunyar-lo de les capes atmosfèriques més denses, el telescopi perdria altura més lentament i podria disposar de diversos anys addicionals per continuar la seva activitat científica.

L'agència també està oberta a estudiar propostes de manteniment i millores dels seus sistemes. Una intervenció d'aquest tipus podria resultar més complexa que elevar l'òrbita, perquè implicaria treballar sobre components d'un observatori que va ser dissenyat per rebre visites dels transbordadors espacials, retirats del servei el 2011.

La tercera opció preveu el final de la missió. Si prolongar el seu funcionament no resulta viable, la NASA vol conèixer les tecnologies disponibles per retirar el Hubble de manera segura, ja sigui mitjançant una reentrada controlada a l'atmosfera o mitjançant una altra solució de disposició orbital.

L'administrador de la NASA, Jared Isaacman, ha assenyalat que el telescopi encara té feina científica al davant i que val la pena examinar alternatives innovadores que permetin aprofitar-lo durant més temps. No obstant això, l'agència haurà de determinar si les propostes són tècnicament viables i si els seus costos es justifiquen enfront dels beneficis esperats.

Les empreses interessades tenen fins al 30 de novembre de 2026 per respondre a la sol·licitud d'informació. Aquesta fase no suposa l'adjudicació d'un contracte ni garanteix que alguna de les solucions acabi convertint-se en una operació de rescat.

La possibilitat d'intervenir sobre observatoris que ja estan a l'espai no és completament nova. El 2026 també es van conèixer els plans de la NASA per evitar la caiguda del telescopi espacial Swift mitjançant una missió de rescat, tot i que els requisits tècnics de tots dos projectes són diferents.

En el cas del Hubble, un dels majors desafiaments serà realitzar qualsevol maniobra sense comprometre la seva integritat. Una nau hauria d'aproximar-se al telescopi, controlar els seus moviments i efectuar l'operació prevista sense danyar una estructura que fa més de tres dècades que està exposada a les condicions de l'espai.

Per ara, la NASA vol conèixer què pot oferir la indústria abans de prendre una decisió. Les propostes rebudes ajudaran a determinar si existeix una solució prou segura i assequible per intervenir dins del termini previst.

Per què la NASA vol mantenir operatiu el Hubble

El Hubble va ser llançat el 24 d'abril de 1990 i es va convertir en un dels observatoris més importants de la història. Les seves imatges i mesures han permès estudiar la formació d'estrelles, analitzar galàxies llunyanes i millorar el nostre coneixement sobre l'expansió de l'univers.

Malgrat la seva antiguitat, el telescopi continua sent útil per als astrònoms. Els seus instruments permeten realitzar observacions en llum visible i ultraviolada que complementen les del telescopi espacial James Webb, especialitzat principalment en longituds d'ona infraroges.

Aquesta combinació permet estudiar els mateixos objectes des de perspectives diferents. Mentre Webb pot observar estructures ocultes per la pols i detectar objectes molt distants mitjançant la seva radiació infraroja, Hubble continua aportant informació sobre altres processos físics i característiques de les estrelles i galàxies.

L'observatori continua produint resultats i imatges científiques. Entre els seus treballs recents es troben les observacions d'estrelles antigues que destaquen sobre el fons fosc de l'univers, una mostra que el telescopi encara pot aportar informació valuosa després de més de tres dècades en funcionament.

Un altre dels seus punts forts és el registre acumulat durant tots aquests anys. Els astrònoms poden comparar observacions realitzades en diferents moments per estudiar canvis en objectes celestes, cosa especialment útil quan els fenòmens evolucionen durant períodes prolongats.

No obstant això, elevar l'òrbita no resoldria tots els problemes relacionats amb el seu envelliment. Els instruments, els sistemes electrònics i els components mecànics també tenen una vida útil limitada, per la qual cosa qualsevol missió haurà de considerar l'estat tècnic de l'observatori abans d'intentar prolongar-ne el funcionament.

La NASA haurà de valorar quant de temps addicional podria guanyar el telescopi i quins treballs científics seria capaç de realitzar durant aquest període. També haurà de garantir que, quan arribi el moment de retirar-lo, la seva reentrada o disposició final s'efectuï de manera segura.

Les respostes de les empreses permetran conèixer les alternatives disponibles, però encara quedaran per davant els estudis tècnics i la possible aprovació d'una missió. Si l'agència decideix elevar la seva òrbita, ho haurà de fer previsiblement abans del 2032, diversos anys abans de la data estimada per a la seva reentrada.

Després de més de 35 anys observant l'univers, el Hubble continua tenint una missió científica a complir. La qüestió que la NASA intenta resoldre ara és si les noves tecnologies espacials podran donar-li més temps per continuar-la.