Una investigació de la Universitat de Mont-real ha estat estudiant el canvi ambiental i el seu impacte en la civilització maia. Nous descobriments indicarien que no va ser una sequera el que va eliminar-los; és un misteri com la ciutat clau d'Itzán va tenir un clima favorable i la seva població va desaparèixer de forma abrupta.
Tot estaria encaminat a una combinació de factors més enllà de la sequera: guerres, migració i el col·lapse econòmic, on les comunitats més estables van tenir una decadència indescriptible.
Es va tornar a estudiar el cas basat en sequera; es va arribar a una conclusió diferent
Va ser entre els anys 750 i 900 dC quan les terres maies van tenir una caiguda en la població i en el poder polític. Es creia que la sequera va ser el factor determinant d'aquest fet, cosa que ja ha estat descartada. Benjamin Gwinneth, professor de geografia de la universitat canadenca, ha estat analitzant els nuclis de sediments de Laguna Itzá. S'ha reconstruït un registre a llarg termini respecte a les condicions ambientals i a l'activitat humana a la regió.
Els primers resultats no van mostrar indicis de sequera en un període on la població maia va disminuir completament. La població local va col·lapsar pràcticament al mateix temps que altres comunitats a Guatemala i Mèxic on sí que van patir sequera. Per arribar a aquesta conclusió, els investigadors van analitzar tres tipus de marcadors geoquímics conservats en els sediments del llit lacustre. Els elements que incloïen van ser hidrocarburs aromàtics policíclics, que són els que indiquen la intensitat d'incendis forestals; ceres foliars que indiquen l'estat de la vegetació i patrons de pluja, a més d'estanols fecals que contribueixen a tenir una estimació de la mida de la població.
Les seves dades indiquen que els primers assentaments van aparèixer fa 3.200 anys en què es practicava la tala i la crema; allà va ser on es va produir un primer augment en la població. En el Preclàssic, 3.500 i 2.000 anys abans, els maies van utilitzar el foc de forma prolongada per practicar l'agricultura precisament de tala i crema. S'eradicava part del bosc per poder fer conreus i collites. En el període Clàssic, 1.600 i 1.000 anys abans, es mostra un canvi agressiu. La densitat de població va augmentar de forma dràstica i el foc va disminuir en gran manera. Hi va poder haver un canvi en el mètode agrícola: arada en solcs per limitar l'erosió i noves pràctiques de jardineria.
La caiguda de la civilització maia es deu més a un col·lapse social en cadena que a una qüestió climàtica
Gràcies a les anàlisis d'isòtops d'hidrogen, es van poder reconstruir els patrons de pluja en aquell passat. Itzán es va mantenir amb un clima estable, mentre que els llocs al nord van patir sequera. Els investigadors suggerien anteriorment que el col·lapse va iniciar-se al sud-oest, pel rumb d'Itzán, per la qual cosa es va establir en un inici que va ser un detonant clau. ¿Per què la civilització va entrar en declivi si gaudien de bons recursos i condicions favorables?
El professor Gwinneth justifica que és un cas d'interconnexió entre les societats maies. Les ciutats no estaven aïllades independentment de la seva ubicació. Tenien una xarxa de relacions comercials àmplia, a més d'aliances polítiques i certa interdependència econòmica. L'explicació indica en la següent resposta:
Quan les terres baixes centrals es van veure afectades per la sequera, això va poder haver desencadenat una sèrie de crisis en cadena: guerres entre ciutats pels recursos, col·lapse de dinasties reials, migracions massives, interrupció de les rutes comercials, etcètera
Tot indica que els problemes d'una zona podrien propagar-se de seguida, a més que la sequera va produir una certa inestabilitat que es va fer extensiva, creant aquesta reacció en cadena. En un inici, els pronòstics de sequera estaven equivocats en certa part per la ubicació. Itzán va ser part del cop final després del que va passar al nord. Gwinneth ho explica com un fenomen complex on el clima, l'organització social, les xarxes econòmiques i la dinàmica política es van entrellaçar. No va ser una catàstrofe climàtica, va ser la combinació de factors.
Segurament en el futur es tornarà a tocar un tema tan especial com el de la civilització maia. Almenys es té una constància diferent respecte al que s'havia estudiat en el passat. La sequera esdevinguda en un lloc apartat dels orígens on es creia que havia començat el declivi no va ser la raó, sinó el desenllaç.