Són diverses les grans companyies tecnològiques acusades de monopoli. A finals de la dècada dels 90 i principis dels 2000, el govern dels Estats Units va acusar Microsoft d'abusar de la seva posició dominant amb el sistema operatiu Windows per acabar amb la competència de navegadors web. Si bé els de Bill Gates van aconseguir evitar el desmantellament de l'empresa, va haver d'obrir el seu programari a desenvolupadors externs i sotmetre's a regulacions durant diversos anys.
El de Microsoft va ser el primer gran cas, però no l'únic. Des de 2020, Apple, Google i Meta s'enfronten a un futur incert per, en teoria, «abusar del seu poder». Als de la poma mossegada se'ls ha criticat les comissions elevades a desenvolupadors de l'App Store i limitar la instal·lació d'aplicacions fora de la seva botiga i ecosistema. Com a conseqüència, Apple ha hagut de flexibilitzar les seves polítiques a la Unió Europea, Corea del Sud i el Japó, cosa que permet botigues i mètodes de pagament alternatius.
A l'empresa matriu de Facebook la hi ha acusat de comprar la competència per eliminar potencials amenaces i mantenir el seu monopoli de xarxes socials. Ens referim a Instagram i WhatsApp, dues de les aplicacions més utilitzades a tot el món. Tanmateix, els advocats de Mark Zuckerberg neguen que això sigui cert. Així ha estat la defensa.
TikTok i YouTube, els principals rivals de Meta
El judici antimonopoli de Meta va acabar dimecres passat. El Govern dels Estats Units d'Amèrica va acusar la companyia d'eliminar il·legalment la competència emergent en adquirir tant Instagram com WhatsApp. Els advocats de Meta es van passar al voltant de quatre dies intentant convèncer el jutge James E. Boasberg del Tribunal de Distrito dels Estats Units per al Districte de Colúmbia que el cas era «defectuós».
Meta va citar diversos experts en economia i màrqueting, així com empleats actuals i anteriors, que van testificar que l'empresa anteriorment coneguda com a Facebook encara s'enfrontava a una forta competència i que les adquisicions d'Instagram i WhatsApp havien beneficiat aquests serveis.
Segons el Govern dels Estats Units, Snapchat és l'únic rival significatiu de Meta com a servei que connecta les persones amb els seus amics i familiars. Tanmateix, Meta va argumentar que això no era cert, ja que existeixen alternatives com YouTube i TikTok, centrades més en l'entreteniment dels usuaris, a més d'iMessage, la plataforma d'Apple instal·lada per defecte en milions de dispositius.
Els de Zuckerberg van contractar el professor John List de la Universitat de Chicago per fer un experiment: instal·lar un programari a 6.000 smartphones que rastrejava quant temps passaven utilitzant aplicacions individuals. List va pagar a algunes d'aquestes persones 4 dòlars per cada hora que reduïssin l'ús de Facebook, Instagram i WhatsApp. La conclusió va ser que molts participants acabaven passant més temps utilitzant Google Chrome i YouTube, entre altres serveis.
Els experts citats per Meta van testificar també que quan les persones no poden accedir a TikTok per una prohibició o interrupció en el funcionament habitual del servei, recorren a les aplicacions de la companyia matriu de Facebook. Meta va assegurar també que després de l'adquisició d'Instagram i WhatsApp no ha fet més que millorar-les.
Fa uns dies, Meta va presentar una moció sol·licitant al jutge una decisió accelerada, argumentant que la FTC no va provar efectivament el seu cas. El jutge Boasberg va dictaminar en contra de la moció de Meta, al·legant que "hi hauria d'haver una falla molt clara de l'evidència per part del demandant perquè jo atorgués el que equivaldria a un veredicte dirigit, i això no és una cosa que estic preparada per fer en aquest moment".