Imagina un planeta on la sortida i la posta de sol no són només moments del dia, sinó mons completament diferents. Aquesta és la conclusió a la qual han arribat els astrònoms després d'analitzar les imatges captades pel Telescopi Espacial James Webb de l'exoplaneta WASP-121 b. Aquestes dades han resultat claus per validar els models teòrics sobre vents globals en planetes gasosos.
El WASP-121 b és un exoplaneta descobert el 2016. El seu nom correspon a les sigles del Wide Angle Search for Planets, que és el consorci de telescopis terrestres que el va detectar originalment. Es tracta d'un gegant gasós, semblant al nostre Júpiter, però moltíssim més gran i calent, orbitant tan a prop de la seva estrella que la seva atmosfera està literalment bullint. Per això els vents allà són tan brutals i causen aquesta asimetria entre el dia i la nit que esmentem.
El telescopi James Webb revela una asimetria atmosfèrica sense precedents
L'equip d'investigació, liderat per Cyril Gapp, estudiant de doctorat a l'Institut Max Planck d'Astronomia (MPIA) a Heidelberg, Alemanya, ha comprovat l'asimetria atmosfèrica entre la "sortida de sol" i la "posta de sol" del planeta. En una declaració sobre la troballa va afirmar: "Amb la seva qualitat d'observació sense precedents, el JWST ens ofereix les imatges més detallades de planetes distants fins avui"
Gràcies a l'altíssima precisió del James Webb, els científics van poder observar com canviava el senyal atmosfèric a mesura que el planeta girava lleugerament durant el seu trànsit davant de l'estrella, cosa que permet "mapejar" les diferències químiques i de temperatura entre ambdós costats. La raó? Vents supersònics que recorren tot el planeta sense fre.
Abans d'aquest estudi, la capacitat d'anàlisi es limitava a entendre l'"atmosfera mitjana" d'un planeta. La possibilitat de dividir un exoplaneta en regions permet ara comprendre millor el clima local de mons llunyans. Atès que WASP-121 b funciona com un laboratori de condicions extremes, aquests resultats faciliten el refinament dels models físics aplicats a altres cossos celestes, incloent-hi aquells amb característiques potencialment més temperades.
Aquest estudi reafirma que el James Webb és un instrument d'alta precisió, capaç d'analitzar canvis químics dinàmics en atmosferes situades a centenars d'anys llum, superant les limitacions tècniques d'observatoris anteriors com el Hubble o el Spitzer.