Aquest any es compleixen 7 anys del llançament d'iOS 7. Aquesta versió del sistema operatiu d'Apple serà recordada per molts com el canvi més gran que ha patit iOS en el que té a veure amb la interfície.
Apple sempre s'ha mostrat conservadora pel que fa als canvis que va introduint visualment. La trajectòria de canvis d'interfície que porten els sistemes operatius d'Apple sol basar-se en retocs i millores que van consolidant l'aspecte i la interfície del dispositiu. Això queda confirmat amb el disseny de la pantalla d'inici de l'iPhone, que és pràcticament la mateixa des del principi.
Tanmateix, el 18 de setembre de 2013 es va llançar al públic iOS 7. iOS, que basava el seu aspecte en l'esqueomorfisme des dels seus inicis, donava pas a línies més modernes, elements amb transparències i icones amb fons degradats. Arribava el minimalisme de Jony Ive. Aquests canvis van fer acte de presència, no només a la pantalla d'inici i a les icones, sinó en aplicacions que ja eren mítiques pel seu aspecte. Acompanya'm en aquest breu repàs a iOS 5 i iOS 6 i a la seva manera d'entendre la interfície de l'iPhone. Però abans, parlem de l'esqueomorfisme.
Què és l'esqueumorfisme?
La paraula esqueomorfisme o skeumorfisme prové del grec i es compon de dos termes: skéuos, que significa estoig o eina, i morphê, que significa forma. Quan apliquem aquest terme a les interfícies digitals, ens referim a aquelles que tracten d'imitar eines o objectes de la vida real amb l'objectiu d'ajudar-nos a interactuar amb elles.
Per exemple, molts programes relacionats amb l'entorn musical imiten l'aspecte de mescladors, amplificadors i compressors. Així, la manera com un professional d'àudio interactua amb la interfície d'un programari d'àudio és molt semblant a com ho faria en la vida real.
Apple es va prendre molt seriosament l'esquemorfisme i totes les aplicacions que trobàvem a l'iPhone i l'iPad abans d'iOS 7 bevíen d'aquesta corrent de disseny. No obstant això, va ser el 2013 quan l'empresa de Cupertino va decidir que tocava passar pàgina. A partir d'aquell any va arribar el minimalisme i les interfícies senzilles, no només als sistemes operatius d'Apple sinó a tots en general. Com eren les aplicacions esquemorfístiques abans d'iOS 7?
L'Apple de l'esqueumorfisme
Notes
L'aplicació de notes de l'iPhone prèvia a iOS 7 imitava el clàssic bloc de notes amb paper de color groc. Però no només això. Apple va creure convenient que la tipografia del text a l'aplicació de notes tingués un aspecte similar a la lletra escrita a mà.
També et pot interessar | Les 7 noves funcions que arribaran a iOS 14 i que ja s'han filtrat
Tampoc hem d'oblidar les línies que actuaven com a guia i que, evidentment, no tenien cap sentit. Per últim, és important destacar que el capçal de l'aplicació tenia un aspecte similar al cuir, donant la sensació que estàvem davant d'una cuidada llibreta de gamma alta.
iBooks
L'aplicació de llibres d'Apple era, literalment, la teva llibreria digital. Els llibres s'apilaven ordenadament entre diferents prestatges que podies desplaçar amb el dit. El fons amb la textura de fusta acabava de perfilar la senda esqueumòrfica d'iBooks.
Aquestes línies de disseny es traslladaven també a la icona de l'aplicació, que lluïa orgullosa la fusta al seu fons. Quedava molt clar que quan obries iBooks era l'hora de la lectura perquè ja havies arribat a la teva biblioteca personal.
Gravadora d'àudio
Si abans parlàvem de les aplicacions de gravació musical professionals i del molt que utilitzen l'esqueumorfisme, Apple en la seva aplicació de Gravadora no es va quedar curta. Un micròfon amb un potenciòmetre a la part inferior deixava clar que era el moment de començar a gravar.
Els botons de l'aplicació lluïen un aspecte semblant al metall polit per donar la sensació que estaves gestionant una gravadora clàssica. Com podeu apreciar a la imatge, iOS 7 va desterrar la clàssica imatge del micròfon per donar pas a un minimalisme que avui, a molts, ens sembla més lògic.
Quiosc
El quiosc d'Apple seguia unes línies molt semblants a les que ja mostrava iBooks en la seva app. Una estanteria de fusta on les nostres revistes i diaris es mostraven ben col·locats i ordenats. Tanmateix, el nostre quiosc digital no era una aplicació que es mostrés a pantalla completa i aquí rau la seva particularitat.
Kiosc s'obria directament a la nostra pantalla d'inici. Perquè Apple volia transmetre que no era com arribar a la nostra biblioteca personal i en la qual ens asseiem a llegir tranquil·lament. Kiosc era més aviat una lleixa d'on agafar una revista o un diari i informar-se o llegir de manera més informal. Kiosc queda ja molt lluny, sobretot quan el comparem amb el més recent servei d'Apple News.
Brúixola, i calculadora i pantalla de bloqueig
Altres exemples dels canvis tan grans que va portar iOS 7 els trobem en aplicacions com la brúixola o la calculadora. Ambdues oferien en la seva interfície just el que tots esperàvem: una brúixola i una calculadora. Per últim, un altre apartat en què l'esquemorfisme era molt present era la pantalla de bloqueig. Segur que tots recordem que havíem de lliscar un commutador amb aspecte mecànic per desbloquejar el terminal i que quan carregàvem el nostre iPhone apareixia una pila gegant que s'anava omplint de "bateria" representada pel color verd.
També et pot interessar | Així podria lluir la nova pantalla d'inici d'iOS 14 amb ginys
Fa ja 7 anys des que Apple va decidir deixar enrere aquesta línia de disseny. L'esqueomorfisme forma part ja de la història dels sistemes operatius mòbils de la marca. iOS 7 va posar punt final a aquest llenguatge de disseny que molts recordem amb gran afecte. Mirant cap al futur més pròxim, ara només queda esperar quines novetats portarà Apple en iOS 14 i si finalment hi haurà canvis substancials en la interfície. El que sí tenim molt clar és que el canvi que va suposar iOS 7 encara no s'ha superat des de llavors.