Les dinàmiques climàtiques de les darreres dècades han incrementat els riscos de sotscavament o ultrapassament de molts dels passejos marítims de la costa mediterrània. Per garantir el seu futur, el Centre Internacional d’Investigació dels Recursos Costaners ha elaborat; en col·laboració amb el Laboratori d’Enginyeria Marítima de la UPC, el Servei Meteorològic de Catalunya, Ports de la Generalitat i l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic; un estudi sobre l'adaptació al canvi climàtic de 45 ports i 31 passejos marítims representatius del litoral català. Seguint les recomanacions allà recollides sembla que aquests espais urbans de gaudi i esbarjo sí poden tenir garantit el futur.

paseo maritimo barceloneta barcelona foto google street view
 

Passejos

A Catalunya, els passejos marítims amb més risc de soscavament o d’ultrapassament es troben al Maresme i en alguns trams del Garraf, el Tarragonès i el Baix Ebre, mentre que els ports de la meitat nord del litoral estan més exposats a la pèrdua d'operativitat i a la inundació dels molls i embarcadors per la pujada del nivell del mar. L’estudi classifica els 31 passejos avaluats en 3 grups, segons els seus factors de risc, principalment de soscavament o d’ultrapassament. Un primer grup de 10 passeigs marítims presenten riscos mitjans a llarg termini; un segon grup, també de 10 passeigs marítims, presenten riscos alts a llarg termini El tercer grup, de més risc, està constituït per un total d’11 passeigs marítims que presenten riscos alts a mitjà termini i molt alts a llarg termini. Per ordre de prioritat d’actuació hi figuren Vilassar de Mar, Premià de Mar, El Masnou, Montgat, Sitges (Platja de la Bassa Rodona), Pineda de Mar (Platja de la Riera), L'Escala (Passeig Dr. Jesús M. Isern, La Punta), Llançà (Platja del Port), L'Ampolla (Platja de l'Arenal), Salou (Passeig de Jaume I, Platja de Llevant) i Sitges (Platja de la Riera Xica). Les actuacions recomanades són múltiples i diverses, d’emergència a curt termini, i estructurals a mitjà i llarg termini, amb reforç d’estructures, creació de noves, o canvis de paviment i drenatges, entre d’altres.

Ports amb risc d’inundació

Dels treballs sobre els 45 ports -tots els ports marítims catalans, excepte els de Barcelona i Tarragona, que pertanyen als Ports Autònoms de l’Estat-, es desprèn que el risc més gran que tenen és la pèrdua d'operativitat i, eventualment, la inundació dels molls i embarcadors per la pujada del nivell del mar. En el cas dels pantalans, l'impacte és una mica menor, atès que en alguns ports existeixen pantalans flotants que es poden adaptar amb relativa facilitat a aquesta pujada de nivell. Els ports de la meitat nord del litoral català estan més exposats que els de la meitat sud ja que, en general, l'onatge és més energètic en aquesta zona.

Els ports analitzats estan, en general, força ben preparats per afrontar la inoperativitat deguda el canvi climàtic en l'horitzó 2050: el 75% dels ports tenen risc zero, molt baix o baix. Per contra, l’any 2100, el 91% presentaran un risc alt o molt alt d'inoperativitat als seus molls, associada a un francbord escàs. Un altre risc detectat és l'agitació. Entre un 16% i un 25% es troben davant un risc alt o molt alt d’agitació excessiva, depenent de l’escenari considerat. Això és especialment rellevant a la zona portuària nord, on es presenten riscos elevats d’ultrapassament significatiu dels dics de recer per l'onatge. En el conjunt de ports del litoral català el risc és d’entre un 23% i un 34%. Pel que fa a l'estabilitat d’aquests dics, entre el 41% i el 54% dels ports tenen un risc alt o molt alt d'inestabilitat en algun dic, depenent de l'escenari i l'horitzó.

Solucions a l’abast

L’estudi detalla les mesures d'adaptació que caldrien, en funció dels nivells de risc detectats, per a cada port i instal·lació portuària i per a cada escenari i horitzó. Per a cada cas i cada port, caldria un projecte específic d'enginyeria que, a més, abordés el preceptiu estudi d'impacte ambiental. Els mitjans tècnics necessaris per dur a terme les mesures d'adaptació ja existeixen, ja que totes entren dins la pràctica comuna de l'enginyeria de costes o l'enginyeria portuària. No calen mesures excepcionals, ja que els riscos detectats ja es presenten actualment en moltes instal·lacions portuàries d’arreu del món.