Segur que alguna vegada has llegit la famosa frase que "som pols d'estrelles". A les xarxes socials sol anar acompanyada de missatges que asseguren que cada àtom del nostre cos va néixer en una estrella o que l'univers s'està observant a si mateix a través de nosaltres. Sona gairebé a poesia, però el curiós és que gran part d'aquesta afirmació té una base científica molt sòlida.
Sí, molts dels elements imprescindibles per a la vida es van originar a l'interior d'una estrella
Tot comença fa uns 13.800 milions d'anys, amb el Big Bang. En aquell moment l'univers estava format gairebé per complet per hidrogen i heli, els elements més simples que existeixen. No obstant això, els ingredients fonamentals per a la vida, com el carboni, l'oxigen, el calci o el ferro, encara no havien aparegut.
Va ser l'interior de les primeres estrelles el que va actuar com una autèntica fàbrica d'elements químics. Gràcies a les enormes temperatures i pressions que assoleixen els seus nuclis, els àtoms més lleugers van començar a fusionar-se per formar-ne d'altres cada vegada més pesats. Quan moltes d'aquestes estrelles van esgotar el seu combustible, van explotar en forma de supernoves i van llançar tot aquest material a l'espai.
Amb el pas de milers de milions d'anys, aquests elements es van barrejar amb gegantins núvols de gas i pols que van donar lloc a noves estrelles i sistemes planetaris. Un d'ells va ser el sistema solar, que va néixer fa uns 4.600 milions d'anys. La Terra es va formar a partir d'aquest mateix material i, molt temps després, també ho va fer la vida.
Per això, quan algú diu que estem fets de pols d'estrelles, no va desencaminat. El carboni de les nostres cèl·lules, el calci dels nostres ossos o bona part del ferro present a la nostra sang van ser creats en estrelles que van existir molt abans que aparegués el Sol. En realitat, els àtoms que formen el nostre cos són moltíssim més antics que el nostre planeta.
Això sí, l'expressió pot portar a confusió. No significa que estiguem fets de petits fragments d'estrelles, sinó d'àtoms que van ser creats en elles i que, després d'un llarguíssim viatge per l'univers, van acabar formant part de la Terra i, finalment, de nosaltres.
El que diu la ciència… i el que ja pertany a la filosofia
Com passa amb molts continguts virals, la ciència sol barrejar-se amb afirmacions més difícils de demostrar. Frases com que "l'univers s'està observant a si mateix a través de tu" són reflexions filosòfiques inspirades en divulgadors com Carl Sagan, però no conclusions científiques.
L'astrofísica pot explicar d'on procedeixen els elements que formen el nostre cos i com van arribar fins a nosaltres, però no pot afirmar que l'univers tingui consciència o un propòsit. Així i tot, no cal exagerar la història perquè resulti fascinant: saber que els àtoms que formen el nostre cos van néixer en estrelles desaparegudes fa milers de milions d'anys ja és un dels descobriments més sorprenents de la ciència.
Per això, quan diem que som "pols d'estrelles", no és només una frase bonica. És una forma senzilla de resumir una realitat científica: la nostra història va començar dins d’una estrella molt abans que existissin la Terra i fins i tot el mateix Sol.