Des de l'arribada de l'iPhone l'any 2007, Apple ha llançat una actualització del seu programari a l'any, abans iPhone OS i ara iOS. Això tenia molt sentit als inicis de la "era smartphone" que va inaugurar l'iPhone, hi havia moltes idees i novetats que es podien implementar. No obstant això, iOS ja és un sistema molt assentat, ja no s'introdueixen tantes novetats com abans per la qual cosa, ¿segueix tenint sentit llançar una actualització d'iOS a l'any?
Les grans actualitzacions de programari anuals tenen sentit?
Parlem d'iOS però és una cosa aplicable perfectament a altres sistemes com macOS. Han assolit un punt de maduració, que els problemes a solucionar i les possibles millores són mínimes. Per tant, Apple ja no pot introduir una gran llista de millores de forma anual en una "actualització gran" del sistema.
icona d’iOS
D'alguna manera, Apple ja ha deixat de donar importància a les actualitzacions anuals. Moltes de les novetats presentades per Apple en el llançament d'iOS 15 han anat arribant amb les actualitzacions 15.1 o 15.2, mesos més tard del llançament oficial.
És a dir, Apple està incloent cada vegada més novetats quan realment les té llestes. És més, versions com iOS 7, iOS 8 o iOS 9, a penes van tenir 3 o 4 actualitzacions grans. En iOS 14 vam arribar fins a la versió 14.8, és a dir, vam tenir 7 actualitzacions importants.
No tindria això més sentit? No cal llançar grans actualitzacions de programari, Apple simplement podria anar introduint les novetats de forma progressiva al llarg de l'any. Fins i tot podria ser millor per a l'usuari ja que hi ha moltes "millores menors" que Apple retarda per llançar-les amb una nova actualització "gran" del sistema. Per exemple tenim opcions recents com la vista de quadrícula a FaceTime, o els ginys a iPadOS, que podrien haver-se llançat abans i no esperar a iOS 15.
Reconec que és una idea força polèmica, i que va en contra de totes les lliçons de màrqueting. Llançar una actualització amb moltes novetats crea molta més expectació que introduir les novetats lentament. Però arribarà un moment en què tindrà sentit, no sé si serem a prop d'aquell punt.