Algunes de les empreses tecnològiques més importants del món utilitzen una llacuna legal de la Unió Europea per deixar de tributar milers de milions d'euros en impostos sobre els ingressos que perceben aquestes companyies en territori comunitari europeu.
Les dues escletxes en la legislació que permeten que aquests gegants mundials no tributin el que suposadament haurien d'abonar a la UE reben el nom de doble irlandès i sandvitx holandès.
El doble irlandès consisteix en el que s'explica en el següent exemple: Una empresa francesa crea dues companyies irlandeses, una d'elles amb seu en un paradís fiscal —que és la propietària dels drets mundials de la propietat intel·lectual dels seus béns o serveis— i l'altra —amb seu a Irlanda— que és la que comercialitza internacionalment el producte o servei. Així, la societat francesa trasllada gairebé el 100% dels seus beneficis a la irlandesa i aquesta a continuació fa el mateix cap a la que està establerta al paradís fiscal. El resultat final és que no existeix tributació per la gran majoria dels beneficis, i sobre els pocs que cal tributar, es respon a Irlanda, on l'impost de societats és de només un 12,5%.
L'altra llacuna, menys coneguda que l'anterior, és la del sandvitx holandès. S'utilitza en combinació amb el doble irlandès i té per objectiu no pagar, si més no els escassos tributs obligatoris a Irlanda. La llei irlandesa permet que el pagament de royalties no es tributi en l'imposat de societats, si ja es paguen a una altra companyia europea. Així, es crea una altra societat a Holanda que cobra els royalties per utilitzar la propietat intel·lectual de la societat establerta a Irlanda i després transfereix el 99% del rebut a la societat del paradís fiscal anteriorment citat. D'aquesta manera, la tributació a Irlanda i Holanda es converteix en un fet residual al màxim.
Ara, segons informa Reuters, Google hauria decidit renunciar a l'aprofitament d'aquestes llacunes legals de la UE quan tant als Estats Units com a Irlanda porten uns anys preparant el final d'aquests avantatges, que són sens dubte injustos. De fet, Irlanda ja va començar un camí en aquest sentit el 2014 i aquest hauria de finalitzar el 2020 segons el que es va acordar.
Per això, ara Google ha decidit pel que sembla implementar un canvi d'estructura fiscal que deixaria de costat accions com les que li van permetre a la companyia californiana traslladar el 2017 un total de 23.000 milions de dòlars gràcies a aquestes llacunes fiscals.
Per la seva part, l'administració Trump —en el seu intent d'incentivar les grans empreses a ingressar els seus abundants guanys als EUA—, va reduir l'impost de societats nord-americà del 35 per cent al 21 per cent. Un fet que, sens dubte, ha empès Google a replantejar-se els seus esquemes fiscals i sortir així d'aquests llimbs legals que tants problemes li estaven causant amb els diferents governs nord-americans i europeus, i que tan mala imatge els va donar guanyant entre els seus usuaris i els ciutadans en general.