Carregant...

L'increment vertiginós en la demanda d'infraestructura per a intel·ligència artificial ha convertit el consum energètic i hídric dels centres de dades terrestres en un problema d'abast global. Davant d'aquest coll d'ampolla ambiental i logístic, Google planteja desplaçar la càrrega computacional fora de l'atmosfera a través del projecte Project Suncatcher, la primera unitat de proves del qual serà posada en òrbita a bord d'un vector Falcon 9 de SpaceX.

El propòsit fonamental d'aquesta missió és verificar la viabilitat operacional de nodes de supercomputació a l'espai, analitzant la tolerància dels components d'estat sòlid a les vibracions del llançament, la degradació per radiació còsmica i l'estabilitat del processament en microgravetat.

Arquitectura del prototip i captació fotovoltaica

Dissenyat en col·laboració amb la firma especialitzada Planet, el prototip alberga en un xassís reforçat de dimensions equivalents a les d'un frigorífic compacte quatre processadors TPU (Tensor Processing Unit). Encara que aquesta escala no pretén substituir una gran instal·lació en terra, la seva capacitat de còmput resulta suficient per avaluar la inferència del model Gemini directament en òrbita.

El major atractiu de desplaçar la infraestructura computacional a l'espai rau en la disponibilitat energètica. En situar els satèl·lits en òrbites heliosincròniques, els panells solars reben radiació de forma ininterrompuda sense l'atenuació de l'atmosfera, obtenint eficiències de captació fins a vuit vegades superiors a les de qualsevol planta fotovoltaica terrestre.

Aquest és el Project Sunchatcher de Google

Gestió tèrmica al buit i gestió d'escombraries espacials

Durant la fase de proves, la unitat processarà tasques d'intel·ligència artificial de manera autònoma, reduint al mínim la latència per retransmissió de dades a les estacions de seguiment. No obstant això, el projecte enfronta seriosos reptes d'enginyeria:

  1. Dissipació per radiació pura: Al no existir aire al buit espacial, la dissipació per convecció o per refrigeració líquida tradicional resulta inoperativa. Google ha dissenyat un circuit tancat de conductes i radiadors tèrmics que obliga a pausar l'activitat dels xips cada 15 minuts per permetre la radiació de la calor residual.

  2. Sostenibilitat ambiental i cicle de vida: La incapacitat de reparar components defectuosos en òrbita planteja el risc d'incrementar la densitat d'escombraries espacials. A més, la necessitat de reemplaçar unitats mitjançant llançaments recurrents podria generar un impacte ambiental secundari a l'atmosfera superior.

Les dades analítiques obtingudes en aquesta missió inicial serviran per polir els prototips de segona generació, dels quals es preveu el llançament de dues unitats addicionals el 2027. El projecte Project Suncatcher de Google constitueix la primera prova de concepte per descentralitzar els centres de dades mitjançant servidors orbitals, enfrontant el rendiment fotovoltaic continu amb els límits físics de dissipació de calor al buit espacial. Aconseguirà Google guanyar la cursa a Nvidia o a la mateixa SpaceX per processar IA pròpia en òrbita?