La Generalitat té un objectiu: multiplicar per 3,5 la producció actual de biogàs del Principat fins arribar als 2 TWh/any. Per fer-ho, calculen que seran necessàries més de 80 instal·lacions d’aquesta mena, el que equival a unes 12 per any amb una potència d’1,3 MW cadascuna.
Quantes plantes de biogàs hi ha ara a Catalunya?
Ara mateix n’hi ha 72 en funcionament, entre abocadors, tractaments de fangs de depuradora, residus orgànics municipals i industrials, codigestió i dejeccions ramaderes. Aquestes plantes valoritzen els materials orgànics per obtenir biogàs i aprofitar-lo per generar calor, electricitat o biometà, i també per obtenir biofertilitzants.
El plantejament del govern autonòmic forma part de l’estratègia que ha d’encaminar Catalunya cap a un nou model energètic més net, sostenible, democràtic i just, que pretén assolir la neutralitat climàtica l’any 2050. Es calcula que la reducció de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) que comportarà l’increment de generació i ús del biogàs en els pròxims anys permetrà reduir l’emissió de 350.000 tones de CO₂/any a l’atmosfera.
Afavorir el tractament de les dejeccions
Les plantes de biogàs poden oferir energia en l’entorn on s’instal·len, sigui produint electricitat, calor o biometà, dinamitzen l’economia, sobretot en zones rurals, i treuen profit del potencial local de generació d’energia renovable amb criteris d’eficiència energètica. A més, permeten aprofitar els materials orgànics residuals al nostre país per generar energia, cosa que contribueix a la millora ambiental, i afavoreixen el tractament de les dejeccions ramaderes per millorar la seva gestió i la seva valorització com a biofertilitzants. Només en l’àmbit del tractament de les dejeccions, la nova estratègia incentivarà que es multipliquin per deu els residus tractats cada any fins a arribar als 4 milions de tones de purins, fems i gallinasses.