L'ambició per tenir el coneixement arriba fins a certs límits; és aquí quan apareixen científics de la Universitat de Birmingham i la creació d'un petit 'mini univers' on s'utilitzen 24.000 àtoms ultrafríos. El que es busca demostrar és com el flux del temps pot sorgir de forma natural en els canvis d'un sistema quàntic. És una de les respostes més prometedores de tots els temps a la pregunta coneguda: Què és el temps?
L'estudi, publicat en Physical Review Research, on el professor Giovanni Barontini indica que és possible mesurar el pas del temps sense tenir un rellotge. Aposta a la creença que tenen diversos físics que el temps no ho és tot, no resulta ser fonamental. Són teories de la física moderna que indiquen que el mateix no podria ser una característica inherent a l'univers.
Què demostra la creació d'aquest univers diminut?
D'on ve aquesta teoria? Un dels exemples és l'equació de Wheeler-DeWitt, l'univers com un estat quàntic sense rellotge extern. Les partícules tenen un comportament ondulatori i corpuscular; el flux del temps sorgeix de les relacions entre les parts del sistema. Tractant de demostrar com a experiment aquesta idea, l'esmentat professor va crear aquest univers quàntic simplificat. El núvol de 24.000 àtoms ultrafreds, amb prou feines milmilionèsimes de grau per sobre del zero absolut, es va segellar en un sistema aïllat i van ser separats per una barrera prima amb dos feixos làser amb diferents freqüències.
És aquí on es va produir un resultat, una regió observada i no observada, definides com a brillant i fosca. A l'univers en miniatura, la regió brillant s'expandia i contreia repetidament; és com si fos el Big Bang en versió petita acompanyada d'un Big Crunch, un esdeveniment que és hipotètic, com si l'expansió de l'univers es revertís. En estar aïllat, els investigadors van reconstruir la seqüència d'esdeveniments utilitzant la informació del miniunivers sense haver de recórrer a un rellotge de laboratori.
Aquest experiment va demostrar que el temps sorgeix dels canvis en el desordre o dispersió dels àtoms a mesura del seu desplaçament entre les regions, a més de que el sistema romania aïllat del món exterior. La distribució de partícules a la regió brillant, augmentant i disminuint, no impedia l'avanç del temps. Quan la distribució va deixar els seus canvis, el temps es va aturar.
Tot aquest experiment és part d'un concepte anomenat temps entròpic; aquesta forma pot fluir en direcció constant, ordena els esdeveniments de manera correcta i pot accelerar-se o alentir-se, depenent de la pròpia redistribució de l'entropia. Aquest miniunivers pot ajudar a posar a prova altres idees de la cosmologia quàntica i gravetat quàntica. En lloc d'emprar models matemàtics, els científics poden investigar altres conceptes relacionats amb l'univers primitiu mitjançant els experiments. La física del Big Bang, el Big Crunch, forats negres són alguns exemples.