Val, d'acord: les emoticones són aquí per quedar-se i, cal reconèixer-ho, en molts casos complementen, i matisen la paraula escrita fent guanyar en vivacitat els missatges en els quals s'introdueixen. Són útils, això sí, en xarxes socials, converses en serveis de missatgeria instantània i, també, com|com a elements de disseny que s'inclouen en infografies i similars. Convé, això sí, utilitzar-los amb encert|seny i mesura, perquè, altrament, el missatge es banalitza i es desdibuixa. Això, just, ha passat aquesta mateixa setmana amb un apunt a Linkedin acompanyat d'una cosa que es pretenien infografies i que, a més, no ha perpetrat un qualsevol: el seu autor és ni més ni menys que Eva Saldaña, directora executiva de Greenpeace España.
De què es tracta?
L'apunt en qüestió es realitza amb una finalitat concreta: analitzar, i així ho explica ella mateixa, "de forma detallada els programes" de les principals forces que es presenten a les Eleccions Generals d'aquest diumenge respecte a, detalla Saldaña, "dels compromisos ambientals". L'anàlisi es realitza mitjançant quatre infografies realitzades, se suposa, després de la lectura detallada dels programes i, se suposa també, amb l'objectiu d'orientar d'alguna manera el vot de tots els electors que comparteixen finalitats i objectius amb Greenpeace. Es pot dir aquí que, com qualsevol altra organització, Greenpeace té tot el dret del món a intentar orientar el vot de qui consideri cap a on li sembli, faltaria més. El problema, tanmateix, no és de fons: és de forma. Jutgin vostès mateixos:
El problema
Més enllà del contingut, que redueix a sis punts –acompanyats de la preceptiva emoticona- els compromisos ambientals recollits en els programes analitzats, el problema és formal. Els esmentats punts, escrits sobre fons blanc, s'envolten d'un quadre amb el color de cada partit i en la part superior d'aquest s'indiquen les sigles o el nom. El normal –es pot consultar a experts en disseny com, per exemple els creadors d'Edit.org- hauria estat deixar el requadre net i a tall de marc, però l'autor de les infografies decideix utilitzar aquest espai, perfecte per quedar buit i centrar l'atenció del lector en el text, com a element comunicatiu. Com ho fa? Sí, encerten vostès: amb emoticones.
Així, i sense que se sàpiga si per ser víctima d'una mena d'horror vacui o d'un desig d'aprofitament màxim, l'autor de les infografies utilitza els marcs d'aquestes per omplir-los d'emoticones que semblen voler descriure les sensacions que els compromisos ambientals de cada formació generen a Greenpeace: el rosat marc de la infografia de Sumar s'omple de cors morats, roses i verds? –potser algú li hauria d'haver explicat a l'autor que aquest símbol l'utilitza Vox-, trens, balenes, sols, fulles, planetes terra i arcs iris. En la infografia del PSOE, ha de ser que agrada però no tant, apareixen cors embenats, cares que somriuen, dits rampants, planetes terra, sols, estrelles, rellotges de sorra i filets. Seguidament, en la infografia referida al programa del PP, figuren cares ploroses, dones preocupades, polzes cap a baix, assortidors de gasolina, feixos de bitllets voladors, cors trencats i fins a un cactus.
En la infografia referida a Vox, alhora, apareix la icona que representa El Grito de Münch, diverses flamarades, uns filets, cares que denoten sofriment per calor expressiva, un termòmetre, rostres que semblen estar deixant anar imprecacions, un tifó, una cara amb la boca tancada per una cremallera i fins i tot, mirin vostès mateixos, la icona que representa les ventositats. A cada infografia hi ha prop de 50 icones i menys de 110 paraules. Hi ha algú a Greenpeace que, certament, hauria d'apuntar-se a un curs de disseny gràfic o, com a mínim, mirar algun tutorial aquests dies. És el que té confiar feines importants -Déu n'hi do, l'anàlisi de programes electorals des del punt de vista de l'ecologisme- al primer que s'ofereix, que sol ser -i d'aquests n'hi ha molts- algú la motivació del qual i proactivitat superen les seves capacitats. El Canva, ho deia l'orientador laboral Pablo Cobisa parlant de CV, és summament perillós a les mans inadequades.