Dijous vinent, 5 de juny de 2025, es llançarà oficialment en gran part del món la nova videoconsola de Nintendo, la Nintendo Switch 2. És la successora de la d'èxit Nintendo Switch 2, posada a la venda el 3 de març de 2017. Amb data de març de 2025, s'han venut més de 152,12 milions d'unitats, convertint-se en una de les videoconsoles més venudes de tots els temps.

Hi ha gran expectació per la Nintendo Switch 2. S'espera que la nova videoconsola de la companyia nipona vengui 15 milions d'unitats durant el primer any fiscal. Alguns analistes creuen que aquesta xifra podria arribar als 20 milions d'unitats en l'esmentat període, la qual cosa la convertiria en una de les videoconsoles més reeixides durant el seu llançament.

La Nintendo Switch 2 serà notablement més potent que la seva antecessora, la qual cosa permetrà als usuaris jugar a títols com Cyberpunk 2077, Elden Ring, Metroid Prime 4: Beyond i altres videojocs exigents que, a causa de les limitacions del processador de la primera versió, eren incapaços de portar-se a la Nintendo Switch original. Tanmateix, la nova «joguina» de Nintendo no està exempta de polèmica, ja que la companyia podria arribar a bloquejar-la de forma permanent sense el consentiment dels usuaris.

Els acords de Microsoft i Sony també inclouen clàusules similars

A començaments del mes de maig, Nintendo va actualitzar el seu acord de llicència d'usuari final (EULA), atorgant-li el presumpte dret a inutilitzar les videoconsoles Nintendo Switch de forma permanent, total o parcial, per infraccions com sospites de pirateria o hackeig. Aquest canvi va despertar la indignació dels usuaris i molta atenció negativa.

Encara que sembli una mesura extrema, el cert és que Nintendo no és l'únic fabricant de videoconsoles que amenaça amb el bloqueig remot com a resposta a les esmentades infraccions. Un altre bon exemple el trobem en l'acord de llicència de programari del sistema de Sony per a la PlayStation 5, assegurant que pot prendre per "infraccions" l'ús de maquinari modificat o el programari piratejat.

La mateixa clàusula es troba també en l'EULA de PlayStation 4. En el cas de PlayStation 3 no s'incloïa la "deshabilitació de l'ús... en línia o fora de línia", però sí l'advertència que Sony pot prendre mesures per "interrompre l'ús no autoritzat".

Microsoft és encara més directe en el seu EULA de Xbox, assegurant que qualsevol intent d'"instal·lar programari no autoritzat" o "evadir o eludir qualsevol limitació tècnica, de seguretat o sistema antipirateria" pot implicar que "la seva consola Xbox, sensor Kinect o accessori autoritzat deixi de funcionar permanentment en aquell moment o després d'una actualització posterior del programari de Xbox".

Malgrat l'existència de les esmentades clàusules, és extremadament estrany que els fabricants de videoconsoles les bloquegin perquè no es puguin utilitzar sense connexió a Internet. Normalment, bloquegen l'accés als serveis online i la tenda de videojocs/aplicacions. Vist que Nintendo no és l'única companyia en fer-ho, sembla que es tracta més d'una campanya de desprestigi que un «problema gravi».

El llançament de Nintendo Switch 2 és imminent. Amb prou feines falten uns quants dies perquè la videoconsola arribi a les botigues. Qualsevol informació negativa podria incidir en les seves vendes. No obstant això, tot sembla indicar que serà tot un èxit. Que Mario Kart World costi 90 euros, establint un precedent en la indústria, no sembla haver afectat negativament les reserves del producte.

Que els fabricants no solguin bloquejar les videoconsoles no significa que no tinguin el dret legal de fer-ho. "Encara que els usuaris són propietaris del maquinari, el programari necessari per executar-lo està subjecte a un acord de llicència", va declarar l'advocat Jon Loiterman a Ars Technica. "Si infringeixes els termes de la llicència, Nintendo té dret a revocar el teu accés a aquest programari".