En total, es calcula que a la Cornisa Cantàbrica, el seu hàbitat natural, hi ha uns 330 ossos bruns. Són molts més que fa trenta anys, quan es va arribar a témer per la continuïtat, però no són suficients per poder deixar de considerar aquests plantígrads una espècie autòctona amenaçada. D'aquests 330, uns 280 viuen entre Astúries, Lleó i les muntanyes de Lugo i la resta entre el sud de Cantàbria i la Muntanya de Palència. Ara ja no,porque entre octubre i maig hibernen; però en primavera i estiu, de vegades i com va succeir aquest mes de juny a Barruelo, vila|vil·la de Palència de 1.200 veïns; algun exemplar s'apropa a zones habitades i arriba, fins i tot, a rondar pels carrers d'algun nucli urbà. Per això, perquè la possibilitat de trobar-nos amb un d'aquests animals existeix convé saber com actuar en aquests casos.

os palencia
 

Per què s'apropen?

Els ossos s'apropen a les zones habitades buscant menjada i, per això, si acampes en zones caus de l'os o t'allotges en una casa aïllada d'aquestes àrees, no és bona idea deixar restes de menjar|dinar visibles o acumular escombraries, perquè els ossos tenen bon olfacte i ho detectaran. Els que més acostumen a apropar-se a nuclis habitats o habitatges aïllats solen ser cadells d'os despistats y,con ells, convé tenir especial cuidat: les seves mares els vigilen i encara que un cadell d'os difícilment et semblarà perillós, té per assegurança que la seva mare sí que ho serà i, a sobre, veurà en tu una amenaça per a la seva cria.

I si en veig un?

Fes-te notar perquè, si se't troba de sobte, s'espantarà i pesa i mesura més que tu.. Si vas amb cotxe, tanca les portes i ni se t'ocorri|passi sortir. Sortir corrents mai és bona idea, pel qual ells són capaços de córrer fins i tot a velocitats de 50 km/ h i tu, a tot estirar, arribaràs a 30 amb sort i no durant molt temps. Tampoc no facis gestos bruscos, perquè l'animal pensarà que l'atacaràs. Queda't quiet, mira'l de cara i mostra tranquil·litat encara que no la sentis i, si tens menjada a mà (recorda que és el que busca) deixa-la on pugui agafar-la i queda't quiet, perquè l'os, probablement, estigui igual d'espantat que tu, així que el millor és que no et percebi com una amenaça. Si el pitjor escenari es concreta i l'os et ataca,puedes provar de tirar-li roba o una motxilla, però convé que coneguis els seus punts febles: el morro i els ulls. Tot el que no sigui donar-li allà, és perdre el temps i garantir-te mals majors. Una altra opció és, simplement, cobrir-te el cap i fer-te el mort. T'emportaràs alguna urpada, clara, però poc més. Al meu poble, tot sigui dit, l'animal no va fer més que passejar-se.