Espanya ha completat el projecte espacial “més ambiciós de la seva història” amb el llançament aquesta matinada del satèl·lit de comunicacions segures SpainSat NG II, bessó del SpainSat NG I, el llançament del qual es va realitzar amb èxit el passat 30 de gener. Un coet Falcon 9 de SpaceX que contenia el satèl·lit espanyol s’ha enlairat des de Cap Canaveral (Florida) a les 03.30 hores (hora peninsular), després que el llançament es va haver de retardar 24 hores per una fallada en el cablejat del coet. Amb aquest llançament culmina el programa SpainSat NG, promogut per Hisdesat per al Ministeri de Defensa, i que marca un abans i un després en la indústria espacial espanyola. “Aquest satèl·lit situarà la indústria espanyola al capdavant d’Europa en el camp dels sistemes avançats de comunicacions segures i, avui dia, és el satèl·lit de comunicacions més innovador i avançat del nostre continent, i un exemple palpable del compromís del Ministeri amb el desenvolupament, el progrés i la innovació”, ha destacat la ministra de Ciència, Innovació i Universitats, Diana Morant. El 45% del sistema SpainSat NG, dels dos satèl·lits, s’ha fabricat a Espanya.

El SpainSat NG II pesa 6,1 tones, té 7,2 metres d’alçada i una envergadura de gairebé 50 metres. El satèl·lit espanyol arribarà a la seva òrbita final després d’uns cinc o sis mesos. El coet Falcon 9 ha situat el SpainSat NG II a l’òrbita de transferència geoestacionària (GTO), a uns 4.000 quilòmetres de la Terra, des d’on iniciarà el seu viatge cap a la seva posició final (meridià 30 oest), a 36.000 quilòmetres de la Terra. Un viatge en què invertirà entre cinc i sis mesos, amb l’ajuda dels equips tècnics d’Airbus i Hisdesat, que supervisaran el procés de posada en òrbita i validació en vol.

Satèl·li SpainSat NG II
Satèl·lit SpainSat NG II

Els satèl·lits SpainSat NG I i II serveixen per garantir comunicacions segures i fiables al Govern d’Espanya, principalment per a les Forces Armades espanyoles, governs aliats i organismes internacionals, cobrint dos terços de la superfície de la Terra amb tecnologia d’última generació. Els satèl·lits compten amb l’antena més avançada d’Europa i incorporen sistemes de protecció contra interferències, ciberatacs i fenòmens nuclears a l’alta atmosfera. Aquest projecte és fruit de la col·laboració publicoprivada del Govern d’Espanya amb Hisdesat, el principal proveïdor espanyol de comunicacions segures per satèl·lit, i compta amb el suport de l’Agència Espacial Europea (ESA). Hisdesat podrà oferir capacitat excedent a altres governs de la UE a través del programa GOVSATCOM i a l’OTAN. 

El SpainSat NG II i el seu bessó, el SpainSat NG I, substituiran els satèl·lits XTAR-EUR i SpainSat, que van ser llançats el 2005 i el 2006, respectivament. Són els satèl·lits de comunicacions segures més avançats d’Europa i es troben entre els més innovadors del món. A partir de la primavera del 2026 proporcionaran comunicacions governamentals segures en els àmbits terrestre, marítim i aeri, en situacions crítiques (desastres, emergències, missions militars). Facilitaran el comandament i control a les Forces Armades a qualsevol part del món, fins i tot on no existeix infraestructura terrestre. I donarà servei a aliats claus com l’OTAN, els Estats Units, la Unió Europea i països amics per a missions de defensa, seguretat i resposta a emergències. Els satèl·lits bessons donaran servei a dues terceres parts de la Terra, des dels Estats Units fins a Singapur, situant Espanya a l’avantguarda mundial del desenvolupament i la innovació en l’àmbit espacial.

Amb el llançament del SpainSat NG II es completa la constel·lació del Programa SpainSat NG, considerat “el projecte espacial més ambiciós i tecnològicament avançat de la història d’Espanya, tant per la seva complexitat tecnològica com pel nivell de participació de la indústria espanyola”, afirma el CEO d’Hisdesat, Miguel Ángel García Primo, qui celebra que amb aquest llançament “es completa un cicle històric per al sector espacial espanyol. Espanya ha consolidat avui el seu paper com a referent europeu en comunicacions per satèl·lit segures i reforça la seva contribució a la defensa i a la seguretat global”. Mai s’havien posat en òrbita dos satèl·lits bessons d’aquesta envergadura (més de 6 tones i 7,3 metres d’alçada cadascun) i d’aquesta complexitat, i es troben al capdavant des del punt de vista tecnològic, a més de ser els que compten amb més participació d’empreses espanyoles (45%), i en els quals ha col·laborat pràcticament tot el sector espacial de l’estat. Airbus Defence & Space i Thales Alenia Space han liderat el procés d’execució i construcció dels satèl·lits, als quals s’hi han afegit les principals firmes espanyoles de l’àmbit espacial.

El projecte també compta amb el finançament del Ministeri d’Indústria i Turisme i la col·laboració de l’Agència Espacial Europea (ESA) en el programa tecnològic Pacis 3, del Centre Espanyol per al Desenvolupament Tecnològic Industrial (CDTI), ara Agència Espacial Espanyola, del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats (MICIU), que ha invertit 74 milions d’euros, a través de l’Agència Espacial Espanyola (AEE) i del CDTI, en el desenvolupament dels components tecnològicament més avançats del satèl·lit. En concret, el MICIU ha impulsat el desenvolupament de la càrrega útil avançada de comunicacions Pacis3 del satèl·lit SpainSat NG II, que desenvolupa l’antena activa en banda X del satèl·lit. Aquesta antena pot enviar 16 senyals diferents alhora i, a més, si algú des de la Terra intenta interferir o “hackejar” aquests senyals, l’antena pot detectar exactament d’on prové l’atac i anul·lar-lo. És l’antena més avançada d’Europa i fruit de la col·laboració publicoprivada entre el MICIU i l’empresa espanyola Hisdesat, a través d’una col·laboració amb l’Agència Espacial Europea (ESA) en el marc d’un programa Third Party.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!