En un racó del Festival d'Innovació de Canberra, una figura blanca s'ha convertit en el centre de totes les mirades. No és cap celebritat ni un científic que farà una xerrada, sinó un robot humanoide conegut com a Pepper. La seva missió és enfrontar-se al públic sense guió i descobrir com reaccionem quan la intel·ligència artificial adopta un cos físic. T'ho descobrim a continuació.
Una xerrada amb Pepper
Investigadors de la Universitat de Canberra han ideat un robot capaç de parlar, gesticular i mantenir una conversa. Tanmateix, no volien experimentar dins d'un laboratori, amb la qual cosa es van proposar d'observar el que passava quan un robot surt al món real i el col·loquem en meitat d'un esdeveniment omplert de gent curiosa.
L'experiència, segons el narrat a l'article d'Interesting Engineering, va ser realment esclaridora. Però, això sí, haurem de dir-te què és Pepper, veritat? Tal com et comentàvem anteriorment, som davant d'un robot humanoide que ha estat modificat per capturar àudio, transcriure'l, enviar la consulta a ChatGPT i respondre mitjançant el seu motor de veu incorporat.
Dins del Festival d'Innovació de Canberra, els assistents han pogut apropar-se, saludar, fer-li preguntes i rebre una resposta més o menys fluida. L'interessant, tanmateix, no va ser el que el robot va dir, sinó el que va provocar. L'equip d'investigadors, tal com s'explica en l'estudi publicat a la revista Nature, va recollir els testimonis de 88 persones.
Molts assistents es van meravellar amb Pepper, mentre que d'altres es van sentir una mica incòmodes. Certa gent va destacar el contrast entre la seva forma humanoide, amb moviments suaus i mirada directa, i les seves respostes sovint mecàniques, lentes o desconnectades del context. Tanmateix, la interacció va revelar quatre grans temes que van poder ser analitzats: millores, expectatives socials, reaccions emocionals i percepció física del robot.
Algunes persones esperaven gestos més naturals, una capacitat més gran d'escolta o, fins i tot, que Pepper entengués les seves expressions facials. D'altres van suggerir que calia millorar el reconeixement d'accents i escurçar els temps d'espera. Com era d'esperar, hi va haver gent que va assenyalar que seria necessari incloure sensibilitats culturals, especialment de comunitats indígenes.
Aquesta experiència, això sí, sembla que destaca un punt clau en aquest sector: l'acceptació social dels robots no depèn només del seu rendiment tècnic, sinó de com s'integren a les nostres activitats quotidianes. Esperem que responguin quan els parlem, que no interrompin, que llegeixin les nostres emocions i que respectin torns. En resum, esperem que entenguin el que significa ésser humà. Però, estem preparats per conviure-hi? I, sobretot, estan ells preparats per conviure amb nosaltres?