El patrimoni que es troba fora dels nuclis urbans és massa sovint molt desconegut però, per conservar-lo de manera adequada, hi ha una ciència aplicada que pot ajudar: la cartografia. Emprar-la és, precisament, el que està fent ara mateix la Generalitat de Catalunya mitjançant la seva Direcció General d’Ordenació del Territori a l’Alt Penedès. Al terme de Gelida, mitjançant l’elaboració d’un catàleg de construccions en sòl no urbanitzable, ha identificat 39 elements que mereixen catalogació.
Construccions rurals
Els catàlegs, mitjançant observacions in situ o, també, emprant tecnologies com la geolocalització, el mapejat amb drons i la gestió de dades; identifiquen aquelles construccions rurals situades en sòl no urbanitzable susceptibles de ser reconstruïdes o rehabilitades pels seus valors arquitectònics, històrics, ambientals, paisatgístics o socials. En el cas de Gelida, de les 39 edificacions catalogades, 20 se situen en sòl agrícola, tres en sòl forestal, sis en l’àmbit fluvial i 10 més en àmbits de la Xarxa Natura 2000 o del Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN).
Dades
Cada construcció compta amb la seva fitxa individualitzada, que en descriu la ubicació, situació actual i elements més representatius. A més, estableix els usos i activitats admesos a cada masia i s’especifica si cadascuna d’elles es podrà dedicar a habitatge, turisme rural, hotel, restauració, educació en el lleure, equipament comunitari, artesal o artístic, a professions liberals, serveis corporatius o bé a acollir habitatge amb activitat econòmica d’ús turístic. Les fitxes individualitzades també incorporen les condicions en què s’haurà de dur a terme la rehabilitació de cada masia, l’ordenació de l’entorn, l’accés, l’aparcament i la dotació de serveis. Sense aquestes eines, moltes de les masies que recorden com es va explotar el territori a Catalunya fins fa no gaire, serien només un record.