Fa uns anys, però referida a les hordes de joves que –principalment després de la desaparició de l'EGB i l'adveniment de la ESO- no es dedicava ni a treballar ni a estudiar, el terme ni-ni va fer certa fortuna. Avui, de la mà de l'orientador laboral Pablo Cobisa, designa a un altre col·lectiu que tampoc no treballa però perquè no el deixen. L'edatisme, aquesta xacra que en sotja qualsevol que passi dels 45 i hagi de buscar feina, els ha generat. Són allà, són els nous ni-ni i el següent, potser, podries ser tu.
No és que no vulguin, és que no els deixen
Cobisa ho definia perfectament aquesta setmana a Linkedin: els nous ni-ni són aquells als que ni els deixen treballar ni els deixen jubilar-se. El col·loca la frontera no en els 45, sinó en els 50. Per a ell, és "una realitat social sagnant" que victimitza persones en edat de continuar aportant, però que no aconsegueixen una ocupació|ús perquè un sector notable dels encarregats de selecció de personal considera que són massa vells o que són obsolets.
Ni una cosa ni una altra
I el cert és que els majors de 50 no estan ni vells ni obsolets. Per edat, han superat canvis més disruptius que els actuals. Ells, i no d'altres, van viure l'aparició d'Internet i, també, la dels telèfons mòbils. I el van superar sense deixar d'entendre la tecnologia com l'eina que és.
Què és l'obsolescència?
L'obsolescència és la falta d'actualització. I és molt diferent no voler actualitzar-se que no poder fer-ho perquè no es pot. Un iPhone 6 segueix sent un telèfon, en molts casos, millor que qualsevol Android de gamma baixa, però Apple ja no ofereix actualitzacions. Podem fer el mateix amb les persones? Cobisa creu que no i algú, que sigui i amb poder de decisió, també ho hauria de creure. Per què? Perquè, segurament, solucionar-lo és més important que conèixer el nom del pròxim president del Govern. Total, sigui el que sigui, no durarà ni quatre anys. Als majors de 50, els queden 15 anys productius.