Abans; aquest tipus de coses es consideraven, simplement, barrabassades però ara, són, pel que sembla, activisme ambiental, i consti que no ens referim a aquesta moda –tan o més reprovable que aquesta- consistent a enganxar|pegar-se amb Loctite al marc d'obres mestres de la pintura o, directament, vandalitzar-les. El problema és que aquest nou procedir dels brètols contemporanis amb coartada ens pot costar diners a tu i a mi o, fins i tot, la vida. L'última bajanada dels que diuen ser salvadors del medi ambient consisteix a desinflar les rodes del teu tot camí o, si el brètol conscienciat que et toca en sort és més audaç, punxar-te-les. Tenen fins a nom aquests pocavergonyes urbans postmoderns: es fan cridar The Tyre Extinguishers, van començar amb els seus despropòsits a finals de 2022 en el centre i el nord d'Europa i, per desgràcia per a tothom, ronden ja fins i tot per Barcelona.
Vandalisme amb coartada
Ho explicava aquest vuit de juny en el seu perfil de Twitter Carlos Guerrero, un advocat que no sabem si va patir la barbàrie en carn pròpia o a les rodes d'un conegut. Amb tot, tant dona, perquè el mal és el mateix: va ser a la zona de Sarrià i les víctimes –probablement gent que estava per allà de manera circumstancial, perquè, qui viu a Barcelona sol tenir plaça de pàrquing- es van trobar les rodes dels seus cotxes SUV desinflades o punxades. En tots els casos, els autoerigits en paladins|adalils de la sostenibilitat van deixar idèntiques notes al parabrisa dels cotxes objecte de les seves barrabassades justificant la seva acció, definida (per acabar-ho d'adobar) com a acte d'autodefensa: "no s'ho prengui personalment., Això no va en contra seu com a persona. No volem que ens obliguin a prendre aquestes accions. Preferim estar a casa i passar temps amb els amics i família. Però l'emergència climàtica ens obliga a actuar. Aquesta acció contra el seu cotxe és la nostra manera d'intentar conscienciar que ja no ens podem permetre aquest tipus de cotxe com a societat perquè conduir en zones urbanes amb el seu enorme vehicle te conseqüències enormes per als altres".
A més de brètols, poc habituats a escriure
El text, reproduït de manera literal, evidencia amb el seu redactat – no hi ha una fastigosa coma i la lliçó sobre els sinònims, sembla que se la va saltar l'autor- que; a més de pel nul respecte a la propietat privada que aquest tipus d'accions evidencien, els pares d'aquests capsigranys disfressats d'ecologistes s'haurien de preocupar per bastantes més coses. Seguidament –la carta en qüestió és la imatge que il·lustra aquesta notícia- els autors de la gesta es perden en llocs comuns sobre el clima, les multinacionals, la contaminació i fins a|fins i tot la seguretat viària. Pel que sembla, i és que així acaben la missiva, ni els cotxes híbrids o elèctrics són acceptables per a ells ja que (literalment) aquests vehicles "encara necessiten més energia (bruta), més materials que provenen de minis al Sud Global". El concepte –Sud Global- ve a ser una manera redita de referir-se al tercer món o als països en vies de desenvolupament i dona, no hi ha per què ocultar-lo, certes pistes sobre quina ideologia inspira a aquests pingaliraines qui més que inspirar-se el que fan és emparar-se. Que ningú no s'enganyi: aquests pinxarrodes són simples brètols que, entre altres coses, no entenen que les seves estupideses poden, per exemple, costar 500 euros a una família –és el que val un joc de pneumàtics nous- o fins i tot ocasionar un accident si algú no se n'adona, arrenca el cotxe i emprèn la marxa sense veure el que li han fet a les rodes. És el que té la postmodernitat: aixeques una pedra i surten deu ximples de sota.
