Steve Jobs no era un executiu, era una celebritat. No era un expert en matemàtiques, ni tan sols era bo desenvolupant codi... però era un geni del màrqueting, et venia el que volia. Sabia connectar molt bé amb la seva audiència i no només això, sinó que a més sabia què era exactament el que necessitaven els consumidors. La definició perfecta de "visionari".
Per aquestes raons, i moltes més que van acabar forjant la llegenda de Steve Jobs, el visionari era fotografiat constantment i apareixia com una autèntica estrella en revistes de la talla de TIME, Wired, Rolling Stones, Fortune o Newsweek, entre d'altres. No era un executiu més. No era el típic magnat dels negocis. Era tota una celebritat.
En el gloriós regne dels fotògrafs d'aleshores –parlem d'una època en què la premsa tradicional regnava sobre el periodisme digital–, una de les fotògrafes que més es va acostar a Steve Jobs va ser Diane Walker, de l'aclamada revista TIME; qui va realitzar un apassionant reportatge titulat Steve Jobs: In a Private Light destacant les seves millors fotografies del cofundador d'Apple. Una d'elles, ens porta fins a la seva oficina. El laberint del geni.
L'oficina de Steve Jobs era un laberíntic caos digne de l'extravagància d'un geni
La fotògrafa Diane Walker de la revista TIME va passar una gran part de la seva carrera seguint Steve Jobs i fotografiant-lo en una extensa varietat de reportatges, documentals i situacions. Des de reunions amb l'equip de disseny d'Apple fins a llargs viatges en avió. Fins a fotografies més íntimes amb la seva esposa o treballant a casa seva.
L'oficina de Steve Jobs estava plena de llibres i carpetes
Aquesta fotografia en concret, titulada "El geni en el seu laberint", ens mostra Steve Jobs treballant des del seu iMac a l'oficina de casa seva. Va ser presa per Diane Walker el 2004. La primera foto que li va fer va ser el 1982. Aquesta va ser l'última vegada que el fotografiaria.
Com podràs apreciar a la imatge, Steve Jobs no destacava precisament per ser la persona més endreçada del món. Però tampoc era res fora del normal. No en el cas d'un geni que s'esforçava en el seu dia a dia per innovar i revolucionar el món, la qual cosa va acabar aconseguint el 2007 amb l'iPhone original.
Què hi ha a l'oficina d'un geni?
Steve Jobs posa al costat del seu Macintosh en una de les fotografies més icòniques del visionari d'Apple
El primer que crida l'atenció de l'oficina de Steve Jobs és una prestatgeria absolutament plena de llibres. Una cosa que reflecteix que Steve Jobs sentia passió, no només per la literatura, sinó per la cultura en general. Steve Jobs era un gran lector. Una herència del seu pare biològic, Abdulfattah Jandali, qui treballava com a professor i expert en ciència política.
L'oficina, il·luminada àmpliament per un gran finestral situat a l'esquerra de l'escriptori, també ens permet veure com era el router de Steve Jobs i molts altres elements com accessoris de càmeres digitals, una càmera de vídeo, un gran maletí, un rellotge que sembla marcar les sis de la tarda, un enorme iMac, una webcam i una cadira de fusta. També és visible una misteriosa caixa, damunt de la prestatgeria, on ens aventurem a dir que Steve Jobs guardava els seus records més íntims.
Ubicació d'una misteriosa caixa de cartró situada sobre la prestatgeria
Sota l'escriptori s'hi veu el que sembla ser una enorme paperera de vímet on el cofundador d'Apple descartaria totes les seves idees i esquemes frustrats. També hi ha llibres i revistes tirats per terra, a més d'un trípode, que probablement pertanyeria a la fotògrafa.
Es tracta d'una fotografia que plasma a la perfecció la personalitat de Steve Jobs. Un geni desmanegat molt centrat en la seva feina que, per cert, tres anys després acabaria aconseguint el seu anhelat objectiu: canviar el món.