El cofundador de Twitter i CEO de Block, Jack Dorsey, ha presentat la seva innovació més recent: bitchat. Es tracta d'una aplicació de missatgeria experimental que no requereix connexió a internet o comptes d'usuari per funcionar. I aleshores, com opera? Basada en la filosofia de "Protocols, no plataformes", una idea popularitzada per Mike Masnick de TechDirt el 2019 i els qui l'entenen i hi donen suport s'han afanyat a descarregar bitchat.
La premissa "Protocols, no plataformes" sosté que els protocols oberts són essencials per fomentar la competència, protegir la privadesa i garantir la llibertat d'expressió, en contraposició a les plataformes propietàries. Aquesta visió ja havia impulsat Dorsey a llançar Bluesky, un projecte descentralitzat que va emergir de les entranyes de Twitter, i a fundar Damus, una xarxa social completament autònoma.
Bitchat podria ser el rival que ningú esperava en el món de les aplicacions de missatgeria
La que podria ser la competència impensable per a WhatsApp i altres serveis de missatgeria, s'alinea amb aquesta filosofia en ser una aplicació de missatgeria peer-to-peer que funciona enterament sobre xarxes Bluetooth en malla de baixa energia (BLE). Això elimina la necessitat de números de telèfon, correus electrònics, Wi-Fi o connexions mòbils, oferint una solució de comunicació veritablement independent de la infraestructura tradicional.
Dorsey ha llançat l'aplicació en versió beta, i l'interès ha estat aclaparador: les 10.000 places disponibles a TestFlight es van esgotar ràpidament. Dorsey també va publicar enllaços al GitHub del projecte, així com un "un document tècnic lleig que descriu el protocol".
La documentació tècnica que acompanya bitchat descriu l'aplicació com "una aplicació de missatgeria descentralitzada peer-to-peer que opera sobre xarxes de malla Bluetooth de baixa energia (BLE). Proporciona comunicació efímera i xifrada sense dependre de la infraestructura d'internet, cosa que la fa resistent a talls de xarxa i censura".
La característica anterior, posiciona bitchat com una eina potencialment inestimable en situacions on les comunicacions tradicionals són restringides o inoperables, com en països amb règims opressius, durant manifestacions pacífiques o en esdeveniments massius amb poca connectivitat.
Tot i que el futur de bitchat com una aplicació d'ús diari encara és incert, la seva proposta de valor és innegable. És probable que, en els seus inicis, atregui principalment un nínxol d'usuaris amb inclinacions tècniques o aquells que busquen alternatives de comunicació en entorns específics. No obstant això, la trajectòria de Dorsey, marcada per la innovació i la recerca de solucions disruptives, suggereix que bitchat és més que un simple experiment; és un intent més de redefinir les bases de la interacció digital.