Durant més d'un any, Leslie va estar convençuda que mantenia un vincle sentimental real amb l'estrella de la música Jon Bon Jovi. El que va començar com una interacció virtual va acabar en un malson econòmic i emocional. L'engany li va costar grans sumes de diners i va estar a punt de perdre casa seva.
El seu testimoni és l'eix de Super Scam Me, el documental conduït per la periodista d'investigació Mariana van Zeller. La història deixa al descobert els abasts d'una modalitat delictiva en constant evolució.
Els models d'IA generativa han esdevingut clau en el frau sentimental
Com és possible que algú cregui que una celebritat li demanarà diners? La clau està en l'enginyeria social. No es tracta d'un hackeig tècnic a un sistema informàtic, sinó d'una manipulació psicològica aplicada per guanyar-se la confiança d'una persona.
Leslie, una dona de Louisiana, Estats Units, és una fanàtica de Bon Jovi, a qui uns estafadors van contactar des d'un suposat compte secundari de l'artista, enviant-li un vídeo per confirmar la identitat de la celebritat. L'engany va consistir a sol·licitar-li una suma de diners per conèixer-lo, cosa que no va succeir.
Com adverteix van Zeller, el frau no comença amb una sol·licitud de diners. L'estafa és el desenllaç d'un procés minuciós de construcció de confiança. A l'inici, els delinqüents no sol·liciten grans xifres. Solen començar demanant petits favors o imports modestos amb qualsevol pretext creïble.
Una vegada que la víctima hi accedeix, la dinàmica financera es normalitza dins de la relació fictícia. A partir d'allà, les peticions van escalant en urgència i magnitud fins a convertir-se en desemborsaments milionaris. L'impacte global d'aquest fenomen és alarmant. Només als Estats Units les estafes romàntiques van superar els mil milions de dòlars en pèrdues en un sol any.
Des de fa anys, diverses produccions audiovisuals han mostrat el dany que pateixen les víctimes d'aquests fraus. En el seu moment, Netflix va destapar aquesta modalitat amb l'exitós documental L'estafador de Tinder, on un engalipador recorria a l'encant personal per aconseguir el seu objectiu.
Avui, Super Scam Me comprova com aquest paper de l'estafador tradicional s'ha potenciat gràcies a l'ús de models d'intel·ligència artificial. Quan parlem del paper de la IA en aquest tipus de delictes, ens referim a models d'IA generativa capaços d'automatitzar la suplantació d'identitat.
Aquests models poden clonar veus, generar vídeos o imatges hiperrealistes mitjançant deepfakes i interpretar guions conversacionals personalitzats en temps real. Els sistemes actuals estan entrenats per imitar gestos, entonacions de veu i redactar el missatge perfecte en el moment just.
En explotar emocions tan humanes com l'afecte o la vulnerabilitat, les eines tecnològiques permeten a les xarxes d'estafadors abastar més víctimes simultàniament sense perdre capacitat de persuasió. Per aquesta raó, Mariana van Zeller convida a no jutjar els qui cauen en aquestes trampes.
Després de descobrir la veritat, Leslie va decidir actuar per evitar que altres passin per la mateixa experiència. Per això dedica temps a denunciar perfils falsos en plataformes com Facebook i Instagram. No obstant això, molts d'aquests comptes romanen actius durant mesos malgrat els reportatges.
Davant aquesta realitat, Van Zeller advoca fermament perquè les xarxes socials, les plataformes digitals i les entitats bancàries assumeixin un rol proactiu en la protecció dels usuaris. I sobretot, promou la sospita immediata davant qualsevol sol·licitud de diners en entorns virtuals.