La NASA ha donat per conclosa amb èxit una nova missió simulada dissenyada per avaluar en detall les condicions reals de vida i treball a Mart. L'experiment, que es va perllongar durant més d'un any en un entorn completament aïllat, va finalitzar el passat 31 d'octubre, data en què els quatre tripulants voluntaris, Matthew Montgomery, James Spicer, Ross Elder i Ellen Ellis, van tornar a l'exterior i van posar junts per celebrar la culminació del protocol previst.
Aquesta iniciativa forma part del programa CHAPEA (Crew Health and Performance Exploration Analog), l'objectiu principal del qual és analitzar com s'adapta l'ésser humà als rigors físics i psicològics de l'exploració espacial de llarga durada. Durant el seu prolongat confinament, la tripulació va exercir rutines operatives equivalents a les que afrontarien els futurs exploradors del planeta vermell, abastant des de l'operació i l'assaig de sistemes essencials fins a la cura de cultius i l'execució d'activitats extravehiculars.
Autonomia operativa, passejos espacials i preparació lunar per part de la NASA
Un dels pilars fonamentals de l'assaig va consistir a simular els anomenats passejos espacials, permetent als voluntaris practicar l'exploració del terreny exterior sense exposar-se als perills reals de l'espai. A diferència de les estades habituals a bord de l'Estació Espacial Internacional, l'enorme distància que separa Mart de la Terra introdueix severs retards en les comunicacions per ràdio. En mancar d'una guia immediata i constant des del centre de control en terra, la tripulació es va veure obligada a resoldre avaries tècniques, prendre decisions crítiques i gestionar qualsevol imprevist amb absoluta independència.

Més enllà de l'apartat estrictament tècnic, el programa CHAPEA resulta especialment valuós perquè permet estudiar com mantenir els astronautes sans, segurs i productius quan passen períodes prolongats lluny del nostre planeta. Els participants van haver de demostrar la seva capacitat per a autogestionar la seva alimentació, les condicions de convivència, les seves responsabilitats diàries i la conservació de l'equipament al seu càrrec. Per aquest motiu, l'agència espacial recorre a les missions anàlogues: aquestes reproduccions realistes en entorns controlats permeten als científics observar amb precisió la reacció humana abans de comprometre un viatge real.
Tota l'experiència recollida per aquests quatre voluntaris ajudarà la NASA a planificar amb més precisió les futures expedicions a Mart, prenent a més com a banc de proves previ el pròxim desenvolupament d'infraestructures a la Lluna. Així mateix, l'agència no descarta continuar desenvolupant aquest tipus de simulacions per a capacitar nous astronautes que encara no estiguin preparats per a afrontar missions lunars o viatges a altres planetes llunyans. Fins i tot, el fet de poder reproduir les condicions de cert planeta pot contribuir a arribar a altres que no es consideren aptes per a la vida.