Creus que els cotxes no tenen data de caducitat perquè, al final, tot depèn només de quant i com els cuidis? Doncs, pel que sembla, estàs equivocat: en Volkswagen apliquen també aquesta qüestionable tècnica que es diu obsolescència programada i donen per fet que, al cap de quinze anys, els seus cotxes ja no estaran com per funcionar com cal. Per descomptat, hi haurà excepcions, però el criteri general de la marca alemanya és aquest. Sense voler-ho, Dirk Hilgenberg, el director de la divisió de programari de Volkswagen, ha donat entendre que tres lustres és l'equivalent a la vida estimada dels vehicles que fabriquen els de Wolfsburg.

volkswagen
 

Sense voler però volent?

El bon senyor va revelar la dada durant una entrevista que fa unes setmanes li feien uns periodistes del portal especialitzat en tecnologies Ars Technica. Durant la xerrada, que se centrava en qüestions vinculades al sistema d'infoentreteniment dels cotxes que fabrica Volkswagen, va sorgir un dubte: durant quant temps oferiria Volkswagen actualitzacions del sistema? L'ingenu Dirk, creient que així conjurava el fantasma d'Apple -que liquida els seus costosos dispositius quan considera limitant el seu accés a les noves actualitzacions de programari- va facilitar la dada: "no passa res, facilitarem actualitzacions durant tota la vida útil del cotxe". Déu n'hi do: els periodistes, que coneixien el seu ofici, van veure que podien trobar petroli.

-Sí, d'acord, Dirk, però, quina és la vida estimada d'un Volkswagen?

-Quinze anys

I ja no hi havia res a fer. Sense parpellejar, un alt directiu del fabricant més poderós d'Europa Occidental acabava d'admetre que els seus cotxes no són per sempre i que, si ens duren tres lustres, podem donar-nos per satisfets. Clar, el titular va acabar sent una cosa molt diferent del que ell esperava.

Molt poc per a algú que paga més de 30.000 euros per un producte

Per a un especialista en sistemes d'infoentreteniment com és el senyor Dirk Hilgenberg, 15 anys poden semblar una eternitat, però per a un mortal comú que, d'un temps ençà, paga més de 30.000 euros cada vegada que han de canviar de cotxe, tres lustres és massa poc. En 15 anys, un Volkswagen no s'amortitza, però el greu és que, ara, ja no queda espai per al dubte: encara que les dades que tenen les marques sobre la durabilitat dels cotxes no són públiques, tot és més fàcil d'entendre. Per què no els preocupa la degradació de les bateries? Doncs molt senzill, perquè saben que, per quan es degradin del tot, el cotxe que es mou gràcies a elles ja no servirà per a res. Al final, resultarà que Dirk només ens avisava: res no és per sempre. Ni tan sols un Volkswagen. Val això també per a clàssics com l'Escarabat?