El consum intensiu de vídeos curts en format vertical, popularitzat per plataformes com TikTok, Instagram Reels o YouTube Shorts, s'ha consolidat com un dels hàbits digitals dominants entre els adults joves. A causa del seu ritme vertiginós i al canvi constant d'estímuls audiovisuals, nombrosos especialistes havien plantejat la hipòtesi que aquesta dinàmica deteriora els processos cognitius, encara que les investigacions prèvies llançaven resultats dispars en dependre gairebé exclusivament d'estimacions subjectives aportades pels mateixos usuaris.
Per superar aquesta limitació metodològica, un equip científic integrat per Kevin K. Chen, Douglas S. Miller, Khanh K. Nguyen, Anthony D. Wagner i Tammy T. Tran ha dut a terme un estudi prerregistrat (difós com a preprint en bioRxiv a l'espera de revisió per parells) en el qual van avaluar 502 adults joves d'entre 18 i 24 anys, amb una edat mitjana de 22 anys. A diferència de treballs anteriors, els autors van combinar enquestes conductuals amb captures objectives del temps de pantalla registrades directament en els dispositius mòbils dels participants per quantificar el seu ús setmanal real de TikTok i Instagram.
Asimetria cognitiva: atenció intacta enfront de pitjor record de l'infreqüent
Del conjunt de la mostra, 398 voluntaris (79,3%) van presentar activitat registrada en almenys una de les dues aplicacions, assolint un consum mitjà de 862 minuts setmanals (amb una mitjana de 770 minuts), mentre que els 104 restants (20,7%) no van mostrar cap ús. Una dada reveladora del treball és que el temps que els joves creien haver passat davant la pantalla amb prou feines va mostrar una correlació moderada amb les mètriques reals del dispositiu, la qual cosa confirma l'escassa fiabilitat de les autoavaluacions retrospectiva en estudis digitals.
Per examinar el rendiment cognitiu, els participants van completar una versió adaptada de la tasca d'atenció sostinguda (SART) combinada amb una prova sorpresa de memòria episòdica (SART-M), en la qual havien de classificar escenes quotidianes segons la seva freqüència (un 90 % d'estímuls habituals enfront d'un 10 % d'elements infreqüents) abans de sotmetre's a un test de reconeixement visual. Els resultats van posar de manifest una cridanera dissociació funcional: un major consum objectiu de vídeos breus no es va associar amb un pitjor acompliment en l'atenció sostinguda ni va alterar els temps de reacció.
Per contra, sí que es va vincular de forma significativa amb una pitjor memòria episòdica, impulsada fonamentalment per una menor capacitat per a reconèixer els estímuls infreqüents o novedosos, les puntuacions dels quals van descendir progressivament des dels usuaris d'ús baix (1,37) fins als de consum mitjà (1,20) i alt (1,14). Encara que el disseny observacional no permet establir una causalitat directa, l'estudi suggereix que el flux continu de continguts breus compromet la consolidació de records específics.
