Les abelles són uns dels insectes més interessants del món per diverses raons. Viuen en societats altament organitzades amb divisió de treball, i es comuniquen a través de la «dansa de les abelles» (un sistema que transmet direcció i distància de fonts de nèctar). A més, tenen una espècie d'intel·ligència col·lectiva per prendre decisions complexes en grup, com triar un nou rusc, a través de votació i consens.

Si les abelles no existissin, el nostre món s'enfonsaria: pol·linitzen al voltant del 75% dels cultius alimentaris del món, com a fruites, verdures i fruita seca. Si elles s'extingissin, la disponibilitat d'aliments i plantes es reduiria dràsticament. I que no t'enganyi la seva mida; pot ser que el seu cervell tingui la mida d'una llavor de sèsam, però són capaços d'aprendre colors, formes i patrons, així com resoldre problemes bàsics o reconèixer rostres humans.

Per aquestes i altres motius, les abelles són font d'inspiració per al desenvolupament de noves tecnologies. Els investigadors les estudien per millorar els algoritmes d'intel·ligència artificial i robòtica. Hi ha científics que creuen que són la clau per construir una IA més eficient, capaç de veure i aprendre en moviment.

Les abelles podrien marcar el futur de la intel·ligència artificial

Científics de la Universitat de Sheffield (Anglaterra) han descobert que les abelles no només veuen el món de manera passiva, sinó que també modelen la seva percepció visual activament a través dels moviments corporals durant el vol. Els científics han desenvolupat un model computacional que imita el seu cervell, la qual cosa els ha permès demostrar com els seus patrons de vol únics generen senyals neuronals diferents, la qual cosa els permet identificar patrons visuals complexos, com a flors o fins i tot rostres humans, amb bona precisió.

James Marshall, autor principal de l'estudi, ha afirmat que: "En aquest estudi hem demostrat amb èxit que fins i tot els cervells més diminuts poden aprofitar el moviment per percebre i comprendre el món que els envolta".

Això ens demostra que un sistema petit i eficient, encara que sigui el resultat de milions d'anys d'evolució, pot realitzar càlculs molt més complexos del que crèiem possible

L'experiment representa una millora respecte als anteriors intents de comprendre com les abelles utilitzen la visió activa per recopilar i processar informació. L'experiment anterior provava d'estudiar com les abelles volen i inspeccionen certs patrons, mentre que el nou ha realitzat troballes sobre els mecanismes cerebrals subjacents que impulsen aquest comportament.

"El nostre model del cervell d'una abella demostra que els seus circuits neuronals estan optimitzats per processar informació visual no de forma aïllada, sinó a través de la interacció activa amb els seus moviments de vol en l'entorn natural, la qual cosa recolza la teoria que la intel·ligència prové de com el cervell, el cos i l'entorn treballen junts," va explicar el Dr. HaDi MaBouDi, investigador de la Universitat de Sheffield.

Sembla que tenir el cervell de la mida d'un mosquit no significa tenir poca intel·ligència. Aquesta afirmació és només una especulació si es desconeixen els càlculs neuronals que sustenten una tasca determinada, va revelar el professor Lars Chittka, de la Universitat de Londres. Investigadors del MIT han desenvolupat insectes robòtics per ajudar la pol·linització artificial, els quals estan inspirats per l'agilitat i resistència de les abelles.