Una investigació difosa per mitjans especialitzats com ara Mashable i Nieman Lab ha tret a la llum un preocupant cas de falsificació gràfica en què autors anònims empren les eines visuals de ChatGPT per generar vinyetes que imiten l'estil tècnic i inclouen signatures apòcrifes de reconeguts il·lustradors de la revista The New Yorker. El succés ha revifat l'alarma en el sector editorial i artístic sobre l'apropiació no autoritzada d'identitats visuals i la suplantació de marca personal mitjançant intel·ligència artificial generativa.
Entre els creadors afectats figura Emily Flake, qui, després d'analitzar les il·lustracions difoses en xarxes socials, va reconèixer patrons compositius que reprodueixen el segell estètic de la seva obra, qualificant l'experiència com l'impacte de trobar-se amb un parent llunyà. L'aspecte més crític de la investigació rau en la capacitat del model d'OpenAI per duplicar rúbriques personals sense activar filtres de contenció, i això permet que peces completament sintètiques circulin en el mercat digital fent-se passar per obres autèntiques.
La IA s'està apoderant de la feina d'alguns artistes; aquest cas ho comprova i ho evidencia
Les anàlisis detallades per Nieman Lab sobre la feina de més d'una dotzena de dibuixants en plantilla confirmen que les eines de generació d'imatges processen i repliquen els trets distintius dels artistes amb notable precisió. A diferència de les proteccions aplicades al text, els models d'imatge semblen eludir les salvaguardes de propietat intel·lectual de tercers de forma més difusa. Encara que les normatives internacionals estableixen amb claredat que la protecció per drets d'autor correspon de manera exclusiva a creacions humanes, la difusió massiva d'aquestes falsificacions confon el públic general, que manca d'eines de verificació directa per discernir l'autenticitat del material.
La paradoxa institucional del cas rau en el fet que The New Yorker forma part del grup Condé Nast, conglomerat que el 2024 va signar un multimilionari acord amb OpenAI per cedir l'ús dels seus arxius periodístics procedents de capçaleres com Vogue, GQ o Vanity Fair. No obstant això, aquest contracte fixava clàusules específiques que excloïen explícitament l'ús dels logotips, les firmes i el fons artístic de The New Yorker.
Davant les denúncies, la multinacional de Sam Altman s'ha limitat a qualificar aquests resultats com a comportaments no intencionats del model, una resposta recurrent que no aconsegueix apaivagar el malestar dels col·lectius d'il·lustradors. La suplantació sistemàtica de firmes en vinyetes generades per intel·ligència artificial estableix un perillós antecedent en l'àmbit editorial, obligant les tecnològiques a implementar controls més estrictes sobre la replicació no autoritzada d'identitats artístiques. Veurem quins són els següents passos en aquest cas, sobretot veure que s'aturi aquest procediment que afecta artistes.