En un context de transformació digital per part d'empreses i societat, sorgeixen cada dia més possibilitats en l'entorn tecnològic. El sector financer s'ha vist sacsejat per la conversió dels bancs en entitats digitalitzades que substitueixen les sucursals físiques pels servidors al núvol, així com per la generació fintech. De la mà d'aquest canvi, també ha proliferat, i ho fa cada vegada amb més força, el blockchain.

Què és el blockchain?

La seva traducció és cadena de blocs i funciona com un llibre de comptes de dimensions virtuals descomunals. Cada registre d'aquest llibre (els blocs) estan enllaçats com una cadena i xifrats per protegir la seguretat i privacitat de les transaccions. Es tracta d'un sistema que permet la realització de transaccions digitals amb transparència, a qualsevol país del món i sense mitjancers.

Quan dues persones realitzen una transferència bancària de particular a particular, un o dos bancs participen com a mitjancers, per la qual cosa són aquests els que estableixen les seves pròpies normes i cobren les seves comissions. El blockchain elimina els mitjancers i descentralitza la gestió, permetent als usuaris transferir diners en forma de moneda virtual, com el bitcoin, una criptomoneda que es va crear el 2009 i que s'ha convertit en una de les divises digitals més conegudes, encara que n'existeixen més.

Per tant, quan una persona envia diners a una altra, aquesta transacció es representa a la xarxa de blockchain com un bloc, el qual es transmet a llocs molt diversos dins d'aquest entramat financer. En aquell moment, apareixen en escena altres usuaris, que són els qui aproven que aquesta transacció és vàlida, i automàticament després d'aprovar-se s'afegeix a la cadena, deixant patent la seva transparència. Una vegada aquest bloc s'ha lligat correctament, el receptor té els seus diners.

Fa confiança que un grup de desconeguts inspeccioni i validi una transacció? Cal tenir en compte que ningú no sap qui és qui dins de la xarxa de blockchain i que únicament s'observa una transferència d'un compte digital a l'altra. A més, en tractar-se d'una xarxa descentralitzada sense un ordinador central, anomenades xarxes P2P, tot queda comptabilitzat sense capacitat de poder hackejar-se.

Introducció en entitats bancàries

Existeixen algunes entitats bancàries que han introduït aquest sistema amb l'objectiu de minimitzar els passos en els seus processos de negoci i guanyar en transparència operacional, com BBVA, Santander o Barclays. De fet, l'entitat anglesa va aconseguir accelerar un acord comercial de set dies a quatre hores gràcies a l'ús del blockchain.

D'altra banda, algunes entitats apropen cada vegada més les transaccions virtuals als seus clients, no només a través dels nous sistemes de pagament digitals, sinó amb la possibilitat de realitzar transferències virtuals. Per exemple, l'European Payments Council ha desenvolupat un sistema que permet transferir diners en escassos segons, una eina que ha adoptat recentment CaixaBank i que altres bancs, com BBVA, tenen previst implantar en els propers mesos.

Es tracta dels primers acostaments de les grans entitats tradicionals a un sistema que ja estan adoptant i oferint diverses startups que neixen amb l'objectiu de seduir un client amb nous hàbits de consum. De fet, algunes d'aquestes noves empreses neixen o s'enforteixen gràcies a rondes de finançament liderades per inversors que, al terreny del blockchain, es tradueixen en rondes de finançament virtuals, anomenades Initial Coin Offering (ICO), que permeten a algunes companyies finançar-se a través de transaccions per aquesta via.

Més enllà dels diners

La xarxa de blockchain no està sempre vinculada als diners. Existeix, per exemple, el token, que és la representació d'una informació allotjada a la xarxa, pel que pot tractar-se de qualsevol actiu, bé o servei, no necessàriament financer. Les transferències de tokens viatgen encriptades, amb la qual cosa la seva distribució és segura i no es revela el seu contingut, ja siguin bitcoins o el lloguer d'un cotxe.