El futur és dels vehicles autònoms. En uns anys, no serà necessari passar per una autoescola ni aprovar el carnet de conduir-ne per traslladar-se d'un punt un altre al nostre propi cotxe. Ni tampoc contractar algú que realitzi les funcions de xofer. I això és perquè es conduiran sols. Amb un comando de veu n'hi haurà prou perquè es posi en marxa sense que nosaltres, els éssers humans, hàgim de posar les mans als volants i els peus als pedals.

Tot i que encara falten uns quants anys perquè sigui una realitat, són diverses les empreses que són desenvolupant robotaxis (taxis autònoms) i provant-los en algunes ciutats al voltant del món. Per exemple, Waymo, subsidiària de Google, que fa uns mesos va començar a oferir el servei a Los Angeles (encara que més de 1.200 vehicles van haver de ser retirats després d'una sèrie d'accidents relacionats amb pals, tanques de filferro i altres objectes en la via pública).

Desenvolupar un sistema de conducció autònoma que no falli quan les condicions de l'entorn són desfavorables és molt complicat. Els sensors (càmeres, LiDAR, radar...) no són tan eficients quan neva que quan fa sol i hi ha bona visibilitat. També té respondre bé en situacions complexes amb cert grau d'impredictibilitat, com vianants creuant anés del pas per a vianants. Una nova IA "pensant" redueix justament el perill per als vianants en un 51%.

Un sistema de conducció autònoma que avalua el risc com els éssers humans

Investigadors de la Universitat de Ciència i Tecnologia de Hong Kong (HKUST) han desenvolupat un marc de codificació cognitiva que imita la forma en què els humans avaluen el risc i prenen decisions socialment responsables, que podria reduir significativament el risc viari i també millorar la seguretat dels usuaris vulnerables de la via pública.

L'equip d'investigadors, dirigit pel professor Yang Hai, professor titular del Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental de la HKUST, es va proposar de tancar una bretxa crítica en el comportament dels vehicles autònoms. Els actuals solen avaluar els riscos per parells, comparant dos agents alhora, la qual cosa limita la seva capacitat per navegar per entorns complexos amb múltiples actors (interseccions o zones escolars).

Els conductors humans, tanmateix, tendeixen a prioritzar la seguretat dels vianants o ciclistes, encara que això signifiqui retardar els seus propis moviments o acceptar riscos menors en altres llocs. Aquest tipus de judici moral es diu «sensibilitat social», i és el que simular el nou sistema desenvolupat en HKUST.

Per aconseguir-ho, el sistema comença analitzant cada usuari de la via en l'entorn del vehicle i identifica com podria comportar-se cada un, que tan ràpid es mouen i que tan predictibles són. No és el mateix un nen que camina a prop de la vora d'una carretera (alt risc) que un adult muntat amb bicicleta (encara que també presenti cert risc).

A partir d'aquesta anàlisi, tots els riscos no es tracten de la mateixa manera, sinó segons la seva vulnerabilitat, incorporant una perspectiva social i ètica a la presa de decisions. D'aquesta manera, un vehicle autònom pot decidir cedir el pas o aturar-se davant d'un vianant fins i tot quan les normes de trànsit li permeten avançar. El sistema s'ha emprovat en 2 mil escenaris de trànsit simulats, i els vehicles que el van utilitzar van reduir el seu risc total de trànsit en un 26,3%.