És una de les cerques més universals de la humanitat. Des de fa milers d'anys s'ha buscat una font de l'eterna joventut i, ara, podríem estar més a prop que mai de trobar-la. El secret sembla estar en una proteïna que tenen les balenes boreals, segons han descobert científics de la Universitat de Rochester.

Aquesta investigació mostra que és possible viure més que l'esperança de vida humana típica. Vera Gorbunova

Una proteïna podria duplicar l'esperança de vida humana

Abans de res, cal entendre com funciona realment l'envelliment i la seva relació amb les malalties que solen posar fi a la vida. Amb el temps, es produeixen trencaments en l'ADN i, si el cos no les repara adequadament, augmenta el risc de desenvolupar malalties relacionades amb l'edat, com el càncer.

Aquí és on entren en joc les balenes boreals, un dels mamífers més longeus del planeta. Aquests animals poden viure fins a 200 anys i, sorprenentment, poques vegades desenvolupen càncer. Un equip d'investigadors de la Universitat de Rochester ha descobert una possible explicació: una proteïna anomenada CIRBP que ajuda a reparar l'ADN.

Aquesta troballa és notable perquè els nivells d'aquesta proteïna en les balenes boreals són fins a 100 vegades més alts que en altres mamífers. Això podria explicar per què el seu organisme és molt més eficaç reparant el dany genètic que s'acumula amb el temps.

La investigació va ser liderada pels científics Vera Gorbunova i Andrei Seluanov, del Wilmot Cancer Institute, i els seus resultats es van publicar a la revista Nature. A més, durant l'estudi van observar un altre detall interessant: les temperatures fredes semblen potenciar l'activitat de la proteïna CIRBP.

¿Significa això que es pot aplicar als humans? Encara és aviat per saber-ho, però els investigadors ja han fet algunes proves prometedores. En cèl·lules humanes, augmentar l'activitat d'aquesta proteïna va millorar dràsticament la reparació de l'ADN i va reduir les mutacions. I en mosques de la fruita, un model molt usat en biologia, va aconseguir estendre la seva esperança de vida i augmentar la seva resistència a la radiació.

De moment, el descobriment obre una nova línia d'investigació: entendre com algunes espècies han evolucionat per reparar millor el seu ADN i viure molt més temps. Si s'aconsegueix replicar aquest mecanisme en humans, podria ajudar en el futur a combatre l'envelliment i malalties com el càncer.