Apple va treballar en Copland durant la primera meitat dels anys 90 amb la intenció de crear el successor de System 7. El projecte incorporava importants canvis per a l'època, com memòria protegida i multitasca preventiva, a més de noves tecnologies que pretenien modernitzar el sistema operatiu dels Mac.
No obstant això, el seu desenvolupament es va complicar progressivament. El projecte va acumular retards, problemes de gestió i noves funcions, fins al punt que Apple va acabar cancel·lant-lo l'agost de 1996. Algunes de les tecnologies desenvolupades per a Copland van acabar arribant posteriorment a versions de Mac OS com Mac OS 7.6 i Mac OS 8.
Copland, el sistema operatiu oblidat d'Apple
Copland torna a ser accessible d'una forma que hauria resultat difícil d'imaginar en aquella època. Michael Steil, especialista en enginyeria inversa de hardware i programari antic, ha aconseguit executar una de les versions beta del sistema mitjançant emulació.
Per aconseguir-ho, ha modificat DingusPPC, un emulador de Power Mac de codi obert, i va necessitar aplicar 11 pegats per aconseguir que Copland arrenqués. La versió que funciona correspon a D11E4, l'última de les tres betes que Apple va arribar a distribuir durant el desenvolupament del seu sistema operatiu.
El més interessant d'aquesta història és el que va passar després. Després d'abandonar Copland, Apple va decidir buscar fora de la companyia una nova base per al seu futur sistema operatiu. El 1997 va comprar NeXT i va recuperar Steve Jobs. Així que NeXTSTEP es va convertir posteriorment en la base de Mac OS X, el sistema que acabaria donant forma al macOS actual.
D'aquesta forma, un sistema operatiu que mai va arribar oficialment als usuaris s'ha acabat convertint en un dels capítols més importants de la història dels productes de software de la companyia del logo de la poma mossegada.