Estudiants de la facultat de disseny i enginyeria de la UVic Elisava són els responsables de quatre productes que serviran per a millorar la sostenibilitat de l’Everest Base Camp del Nepal, una ciutat efímera situada a 5.364 metres d’alçada que acull unes 3.000 persones l’any i que serveix com a punt de partida de les expedicions que intenten assolir el cim. Durant la temporada de trekking, els visitants deixen una tonelada de residus. La xifra de visitants i la presència de residus augmenta exponencialment any rere any i genera una situació insostenible per a l’ecosistema de la zona i la seva gestió. La gran altitud de la muntanya, la falta de connectivitat i la limitada infraestructura de reciclatge dificulten l’eliminació de residus, i això contamina el sòl, l’aigua i l’aire i amenaça la biodiversitat. Ara, els alumnes d’Elisava ajuden a provar de revertir aquesta situació amb respostes pels reptes de gestió de residus, desorganització i sobreexplotació derivats del gran creixement de turisme massiu de muntanya. Quatre dels projectes s’han presentat al Nepal Tourism Board (NTB) i està previst que alguns dels quals es testegin l’any vinent.
Sunmit. Solar tent
El projecte Sunmit. Solar tent, impulsat per l’estudiant Marina Guzmán del Grau en Disseny i del Grau en Enginyeria de Disseny Industrial d’Elisava, és una tenda d’acampada portàtil amb un panell solar flexible. El panell, adherit sobre la superfície exterior de la tenda, orientat cap al sol, permet ser autosuficient a la muntanya. El sistema està dissenyat per a suportar condicions climàtiques de fred extrem i és fàcil de transportar i muntar, de manera que els alpinistes poden portar la tenda a sobre i reduir el seu impacte mediambiental. Sunmit té una segona funció com a tenda d'emmagatzematge per a protegir components electrònics i equips de muntanya.
Sunmit compta amb dos dies d’autonomia, permet encendre vuit bombetes durant sis hores i la càrrega d’11 telèfons mòbils i dos ordinadors. Aquesta solució reverteix l’ús de generadors i combustibles per a obtenir energia, i evita la contaminació que generen. En el Camp Base de l’Everest es consumeixen un total de 4.392.575 kW/dia, equivalent a 450,44 litres de querosè, aproximadament.
Nourea
Nourea, dissenyat per Paula Santacana, estudiant del Grau en Disseny i el Grau en Enginyeria de Disseny Industrial d’Elisava, és un urinari portàtil, individual i plegable. El projecte aborda el problema d'acumulació d'orina, un residu que pot propagar infeccions i que també pot contenir contaminants per la medicació que prenen els alpinistes i que acaba abocat a la glacera de Khumbu, situada dins del Parc Nacional de Sagarmatha. Nourea consisteix en un recipient que filtra un 42% dels components presents a l'orina que contaminen el sòl i els rius. El seu ús és unisex i conté un filtre que permet uns 240 usos.
Durant un únic dia de temporada alta es poden generar més de 2.000 litres d'orina al Camp Base, i 240.000 litres en una temporada, però és un residu que passa desapercebut a causa del seu estat líquid i fins ara no s’abordava. Nourea aporta una solució per aquest ‘residu invisible’, redueix l’impacte ambiental, i també facilita el seu ús en situacions adverses.
Makura
L’estudiant del Grau en Disseny d’Elisava Irene Morera ha impulsat Makura, un sistema de mòduls d'habitatge. Aquest projecte resol tres problemes al Camp Base de l'Everest: la desorganització i caos dels mòduls habitacionals actuals, la poca conservació tèrmica en la mobilitat dels seus habitants, i la independència d'aquests en l'àmbit social. Es tracta d’un sistema de tendes modulars en forma de cúpula geodèsica que es complementen amb un mòdul passadís que les interconnecta. Com que les tendes són modulars i interconnectables, les peces que les conformen passen a ser universals i intercanviables, i això promou la sostenibilitat i redueix els costos econòmics i ambientals. També s'evita la necessitat de sortir a l'exterior per a recorreguts entre tendes, i això afavoreix la conservació de la calor, principal amenaça a aquesta alçada. A més, aquests sistema de ‘cohabitage temporal’ fomenta la socialització i la interacció entre els individus.
Kapas
Kapas és un manual d’ús de l’espai del camp base de l’Everest, elaborat per l’estudiant del Grau en Disseny d’Elisava Adrià Fàbregas. Davant la manca d’organització per part de les empreses explotadores responsables de muntar les tendes i urbanitzar el territori al camp base de l’Everest, Kapas planteja un procés per organitzar el camp d’una forma coherent, justa, resolutiva i ambientalment responsable.
L’elaboració del manual ha implicat el desenvolupament d’un mapeig del Camp Base de l’Everest. A partir de l’estudi de diferents nivells del camp i del disseny de l’espai com a base fonamental del projecte, aquest manual d’ús ofereix als operadors turístics un enfoc clar i estructurat per establir campaments base sostenibles i eficients, des de la ubicació equitativa de les tendes de campanya, a mesures de protecció ambiental i protocols de seguretat. Kapas també fomenta l’ús d’espais col·lectius i la creació de comunitats dins del camp base.