El rover Rosalind Franklin viatjarà fins a Mart per buscar evidències de vida passada gràcies als seus instruments científics, però no serà fins a 2030 quan aterri per primera vegada a la superfície del planeta vermell.
La seva arribada a Mart serà possible gràcies als equips d'enginyeria d'Airbus, a causa que desenvoluparan els sistemes mecànics, tèrmics i de propulsió de la plataforma d'aterratge perquè el rover pugui tocar la superfície de forma segura.
L'Agència Espacial Europea (ESA, per les seves sigles en anglès) considera en el seu blog oficial que "aterrar a Mart és un dels reptes més crítics de la missió", malgrat que el descens de la nau només durarà sis minuts, des de l'entrada en l'atmosfera fins a l'aterratge.
Un aterratge de precisió: desafiaments i solucions
L'aterratge a Mart representa un dels desafiaments més grans en missions espacials a causa de la prima atmosfera del planeta, que dificulta la desacceleració de les naus espacials. Per garantir un descens segur del rover Rosalind Franklin, l'ESA ha dissenyat una seqüència d'aterratge que es desenvoluparà en aproximadament sis minuts. Durant aquest breu, però crític període, es desplegaran una sèrie de paracaigudes i s'activaran retrocoets per reduir la velocitat del mòdul d'aterratge. Una vegada a la superfície marciana, dues rampes s'estendran des de costats oposats del mòdul, cosa que permet que el rover descendeixi i comenci la seva missió d'exploració.
L'empresa Airbus ha estat seleccionada per dissenyar i construir la plataforma d'aterratge que transportarà el rover fins a la superfície marciana. Aquest contracte, valorat en 150 milions de lliures esterlines, subratlla la importància de la col·laboració internacional en projectes espacials de gran envergadura.
Objectius científics i exploració subsuperficial
El principal objectiu del rover Rosalind Franklin és buscar evidències de vida passada a Mart. Per a això, està equipat amb un trepant capaç de perforar fins a dos metres sota la superfície marciana, la qual cosa li permetrà accedir a mostres protegides de la radiació i les condicions extremes de la superfície. Aquestes mostres seran analitzades in situ mitjançant un conjunt d'instruments científics avançats, dissenyats per detectar possibles biofirmes i comprendre millor la història geològica i climàtica del planeta vermell.
L'elecció del lloc d'aterratge, Oxia Planum, es basa en la seva riquesa en argiles i evidències d'antics sistemes fluvials, la qual cosa suggereix la presència passada d'aigua líquida, un ingredient essencial per a la vida tal com la coneixem.
La missió del rover Rosalind Franklin representa una fita significativa en l'exploració marciana i en la recerca de vida més enllà de la Terra. A través d'una combinació d'enginyeria innovadora i objectius científics ambiciosos, l'ESA i els seus socis internacionals busquen desentranyar els misteris del planeta vermell i avançar en la nostra comprensió de l'univers.