Ha començat ell, i ho ha fet bloquejant a Twitter els comptes de diferents periodistes que considera incòmodes com, per exemple Aaron Rupar, al que seguien 800.000 persones, però Elon Musk no és l'únic perquè, fa res, Paul Graham, programador i inversor tecnològic, lamentava que, actualment i segons ell, n'hi hagi prou que un periodista qualsevol decideixi publicar una cosa que a una gran empresa tecnològica no li interessi perquè aquest alguna cosa es publiqui. "El 100% de les empreses pot tenir un article negatiu escrit sobre elles", denunciava molt solemne i campanut i, per descomptat, té raó, però només a mitges, perquè oblida alguna cosa: perquè una empresa tecnològica (o criadora d'escopinyes) vegi com es publica un article negatiu sobre ella, no hi ha suficient que un humil juntaletras així ho decideixi. Fa falta, a més, que l'empresa en qüestió faci una cosa no del tot clara i que, a més, no tingui gaire interès que se sàpiga. Graham (i Musk segurament) no entenen que el periodisme és just això: explicar coses que algú no vol que s'expliquin i fer-ho, a més, just de la manera que més molesta a aquesta algú que preferiria no veure publicat res sobre aquest assumpte.
Periodisme i publicitat
Dona, sincerament, certa llàstima veure com a gent amb capacitat sobrada com aquest parell de genis (ho són, sens dubte) confon informació i publicitat. La publicitat és, explicant-lo de la manera més senzilla, el que una empresa o organització compta|explica de si mateixa per intentar es percebuda d'una manera concreta i la informació és, per contra, el que un professional ensinistrat per entendre-la i gestionar-la compta|explica i elabora a partir dels missatges que li arriben amb l'objectiu que el comú dels mortals pugui entendre una mica millor el que succeeix. Així, si Samsung finança un estudi en el qual es conclou que la majoria d'amos|propietaris de mascotes pensa que la tecnologia pot millorar molt la vida dels animals de companyia, la notícia no és que Samsung hagi elaborat aquest estudi: la notícia és que Samsung, i més en concret els seus tècnics de màrqueting i comunicació, han buscat una nova i subtil manera de crear en tots nosaltres la necessitat de comprar gadgets per als nostres animals. Això, just, és el que vaig intentar fer ahir jo i, com diu Graham, és cert que n'hi ha prou que algú que escriu professionalment decideixi escriure alguna cosa sobre un tema perquè es publiqui, però, també, fa falta que una empresa o organització intenti fer passar bou per bèstia grossa.
Les Big Tech
Amb tot, a Samsung li va a ser igual, per descomptat, però el que fa Musk i el que diu Graham són un símptoma: a les Big Tech els agrada la publicitat, però no agrada la informació. La tecnologia, efectivament, ens ha canviat la vida, però no només per bé així que, de vegades, també fa falta que algú (millor que jo, per descomptat) ho expliqui. I és igual si Elon Musk li bloqueja, perquè sempre hi haurà un altre lloc que no sigui Twitter on es puguin explicar coses. I, sí, els periodistes les expliquem millor i més de pressa gràcies a la tecnologia però els qui la fabriquen, de la mateixa manera que nosaltres no els diem què han de fabricar, no tenen per què dictar-nos què hem d'explicar o com cal explicar-ho. Saben com es diu? Si, exactament: democràcia.