L'espanyol és, amb gairebé 493 milions de persones, la segona llengua materna del món per nombre de parlants, i la tercera llengua en un còmput global, segons l'Institut Cervantes. Tanmateix, molt pocs coneixen que l'anomenat Dia del llibre, que se celebra cada 23 d'abril i commemora la mort de Miguel de Cervantes el 1616, és també segons l'ONU el Dia de l'Idioma Espanyol. L'espanyol és idioma oficial a 21 països i és el segon més estudiat en plataformes com Preply, acadèmia online d'idiomes però, com tots els idiomes, té una sèrie de particularitats. Quines són les més reconeixibles? Te les expliquem.
Riquesa dels accents en espanyol
El recorregut històric de l'espanyol o castellà fa que es parli a milers de quilòmetres de distància, la qual cosa genera diferents maneres de fer-ho. Entre els seus trets locals més diferenciadors figuren els següents:
- Seseo: Consisteix a pronunciar com /s/ les lletres c (davant de i, i) i z. L'ús del seseo s'estén per tot Hispanoamèrica, mentre a Espanya és general a les Canàries i en algunes zones d'Andalusia.
- Ceceo: En contraposició al punt anterior, consisteix a pronunciar la lletra s de forma igual o semblant a com es pronuncien a les zones centre, nord i est d'Espanya les lletres c (davant de i, i) i z, és a dir, amb so interdental fricatiu sord /z/. Aquest tret és típic d'algunes zones d'Andalusia com Huelva o Granada.
- Lambdacisme: És una particularitat que es produeix en la parla i consisteix en la pronunciació de la consonant r com una l. És habitual, sobretot, en l'àrea del Carib hispanoparlant (Veneçuela, Puerto Rico, República Dominicana, Colòmbia, Panamà), però també es registra en regions del sud d'Espanya.
- Iotització refilada: En la major part de l'Argentina i a tot Uruguai, es dona aquesta diferència respecte a la resta de Llatinoamèrica. La pronunciació de la "ll" i la "i", se substitueix per un so similar al de la "sh". Raó per la qual, la pronunciació de paraules com a "pollastre", "platja" i "plorar" es converteix en /posho/, /plasha/ i /shorar/.
- Aspiració de la "s": L'aspiració de la "s" consisteix a substituir l'articulació concreta d'aquesta consonant per un so aspirat. Es dona en algunes parts d'Andalusia, Canàries i també en bona part d'Amèrica: el Carib, Amèrica Central, Veneçuela, costes de Mèxic, Colòmbia, l'Equador, el Perú, Xile i l'Argentina.
Vosaltres i vostès
No tots els pronoms s'utilitzen igual en tots els llocs en els quals es parla espanyol. A Hispanoamèrica no hi ha el pronom personal "vosaltres" se substitueix sempre per "vostès" i tampoc s'utilitza la forma verbal de la segona persona del plural. Aquest tret diferenciador també es dona a les Illes Canàries.
Els accents més difícils de reconèixer
D'entre la diversitat d'accents, i segons els usuaris de Preply, existeixen deixis inconfusibles i altres que ens fan dubtar sobre procedència d'una persona. Així, els cinc accents més reconeixibles dels hispanoparlants són l'equatoguineà, el cubà, l'equatorià, el veneçolà i l'espanyol. Dins de la mateixa Espanya, també hi ha accents molt identificables com l'andalús, el basc, l'asturià, el català, el gallec o el madrileny. Alguns d'ells, estan condicionats per la convivència amb altres idiomes com el català, el gallec, el bable o el basc. Fora d'Espanya, els accents més difícils d'identificar són el colombià, el guatemalenc, el xilè, el peruà i l'uruguaià. Dins, l'accent del nord de Castella, de Santander i de la Rioja són els menys identificables per la seva similitud amb l'estàndard.