Endesa ha presentat el seu ambiciós pla per reduir les electrocucions i les col·lisions de les aus amb els suports elèctrics de la xarxa. La companyia, a través de la seva filial de xarxes e-distribución, preveu adaptar fins a 1.500 suports al llarg de 2026. El pla s'ha presentat a Manlleu (Osona), comarca de pas d'espècies migratòries i considerada prioritària. De fet, és el territori en el qual més actuacions s'hi realitzaran: un total de 345.
L'acte de presentació, que ha comptat amb la participació de representants municipals, de l'administració catalana (Generalitat i Agents Rurals), d'entitats protectores d'avifauna, del món acadèmic i, és clar, de l'empresa elèctrica, ha tingut un caràcter eminentment pràctic i divulgatiu. Així, tots els mitjans de comunicació presents han pogut veure com equips especialitzats adaptaven dos suports elèctrics en un tram de la línia de mitjana tensió a 25 kV, que comença a Manlleu i dona servei a municipis com Sant Hipòlit de Voltregà, Torelló, Sant Quirze de Besora o Montesquiu. Aquests treballs, gràcies a la perícia del personal especialitzat, s'han pogut fer sense desconnectar la línia en cap moment. Sobre aquest punt, escau esmentar que aquestes tasques no només suposen un pas endavant en la protecció de les aus, sinó també una millora en la qualitat del servei, ja que si una s'accidenta amb la infraestructura elèctrica pot originar-se un tall en el servei.
A Osona, una de les comarques amb més actuacions prioritàries i on s'ha presentat el pla, es preveu actuar enguany en 345 infraestructures
Una altra qüestió interessant ha estat la mostra d'elements que s'instal·len habitualment a la xarxa per protegir l'avifauna (aïlladors de metre polimèrics, recobriments o dispositius de protecció per evitar contactes accidentals d'aus amb punts en tensió). També s'han explicat els criteris que determinen quina solució és la més adequada en cada cas.
Una aliança entre empresa i institucions per protegir la biodiversitat
Francesc Alemany, director de Distribució d'Endesa a Catalunya, César Calabrés, sotsinspector i cap de l'Àrea de Fauna Protegida, Caça i Pesca dels Agents Rurals i Ricard Casanovas, cap del Servei de Fauna i Flora de la Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya han estat algunes de les figures institucionals destacades. La seva participació ha palesat l'entesa entre empresa i administració en la preservació de la biodiversitat. De fet, aquesta sintonia ja ha donat els seus fruits: del 2022 al 2026, s'han adaptat 3.900 suports d'arreu del territori català.
En aquest àmbit, la distribuïdora treballa seguint un model de treball liderat per la Generalitat de Catalunya, basat en l'anàlisi de dades i en la concentració d'actuacions en aquells territoris considerats prioritaris, com és el cas d'Osona, la Cerdanya, el Montsià, el Baix Ebre, el Segrià o l'Alt Penedès. A més, les actuacions es fan seguint un ordre de prioritat tècnic basat en criteris de conservació d'espècies, de manera que es garanteix l'adaptació de manera urgent d'aquells suports que poden tenir un impacte més gran sobre l'avifauna.
Endesa treballa en estreta col·laboració amb l'Administració, que és qui defineix quines línies s'han d'adaptar i en prioritza les actuacions, especialment a les zones ambientalment més sensibles
Així s'adapten els suports elèctrics
Concretament, els treballs d'adaptació es fonamenten en tres eixos: la reforma del cap de la torre, la modificació i redistribució d'aparellatges ja existents i la instal·lació d'elements de protecció, d'anticol·lisió o antiposada. Així, es pot des de redissenyar les estructures metàl·liques fins a col·locar fundes protectores en grapes o ponts fluxos, fundes de silicona, folrar cables i elements conductors, col·locar aïlladors polimèrics més llargs que permeten augmentar les distàncies de seguretat entre els cables i les zones de posada, eliminar seccionadors... i, en alguns casos, també s'han instal·lat uns elements anomenats salva ocells que consisteixen en unes balises en forma d'ocell que eviten que les aus s'hi apropin, catadiòptrics (dispositius rotatoris i reflectants) i elements anticol·lisió, en el cas de les línies d'alta tensió.
Endesa garanteix que qualsevol nou suport que s'instal·la al territori està dissenyat específicament per minimitzar els riscos per a les aus
Paral·lelament, la distribuïdora treballa en la substitució de bona part de la xarxa de baixa tensió que discorre per zones boscoses per cable trenat, cosa que millorarà la convivència entre les infraestructures i els ecosistemes i salvaguardar les espècies que hi habiten o transiten. Aquest tipus de cablejat trenat permet reduir les mides i l'amplitud física de la línia. A més de quedar molt més integrat en l'entorn natural, és una mesura anticol·lisió perquè reforça visualment la presència del cable.
Amb tot, la companyia elèctrica té molt present que totes aquestes mesures han d'anar acompanyades d'una regulació favorable que incentivi econòmicament i prioritzi les mesures d'adaptació de la xarxa.
La protecció de la biodiversitat
Més enllà de l'adaptació de suports elèctrics, la companyia participa des de fa anys en diverses iniciatives de conservació de la biodiversitat amb un impacte directe sobre el territori. Entre aquestes, destaca el projecte desplegat l'any passat al Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà, on es van adaptar 42 torres per protegir l'ibis ermità.
Finalment, la companyia impulsa altres projectes com Endesabats per millorar el coneixement dels ratpenats en entorns energètics, el manteniment de punts d'alimentació per afavorir espècies com el voltor negre i altres grans rapinyaires, el projecte Coracias, centrat en la recuperació de la carraca mitjançant la instal·lació de caixes niu, o les iniciatives per fomentar la presència del xoriguer petit a Girona. Aquest conjunt d'actuacions reforça un enfocament global que combina la millora de les infraestructures amb accions específiques de conservació per protegir espècies i habitats.
Imatge principal: Francesc Alemany, director de Distribució d'Endesa a Catalunya, explica des de Manlleu el pla d'Endesa de canvi de suports elèctrics per protegir les aus.
