El Zoo de Barcelona vol especialitzar-se en la fauna dels ecosistemes mediterranis i per a això en la pròxima dècada animals d'un centenar d'espècies que no són d'aquest biòtop deixaran de viure-hi. Avui mateix, els dos exemplars de foca han deixat el zoològic per anar a un parc d'Hongria, com passarà amb els camells o els óssos, que no són tampoc espècies amenaçades o amb les que el zoo de Barcelona porti a terme programes de conservació, segons ha explicat el director d'aquest centre, Antoni Alarcón.

Aquest és l'eix del Pla Estratègic del nou model de zoo amb l'horitzó 2031 que Alarcón ha proposat al Patronat de la Fundació Barcelona Zoo i que requereix una inversió global de 64,4 milions d'euros en el període 2018-2031. Un 50% de la inversió es destinarà a les instal·lacions dels animals, un 24% en espai públic i vials de servei, un 21% equipaments i logística i un 5% a enderrocs i provisionalitats.

En la presentació a la premsa, Antoni Alarcón ha subratllat que per a la reducció d'espècies "ni se'ls ha passat pel cap" sacrificar animals, sinó buscar-los "amb temps, la millor sortida possible". També ha explicat que per aprofundir en l'aposta per convertir-se en el zoo del Mediterrani arribaran al zoològic barceloní espècies com el linx, que ara no hi és i l'arribada del qual negocien amb la Junta d'Andalusia. Encara que no hi ha llista de sortida, Alarcón ha explicat que les tres elefantes o el rinoceront blanc es queden en el zoo perquè en aquests casos no es tracta d'una instal·lació a la qual arribaran nous exemplars sinó "un santuari" on allò que fan és "cuidar-les al màxim".

Els tres criteris per reestructurar el Zoo són prioritzar les espècies de la fauna autòctona, que passarà del 15% del total a més del 30% en una primera fase; prioritzar espècies amb un alt nivell d'amenaça a la naturalesa, que passarà del 22% del total al 40% a curt termini, i prioritzar espècies per a les que existeixin plans de conservació.

El pla estratègic proposat vol consolidar la transformació del Zoo com referent en l'àmbit de fauna salvatge local i pròxima geogràficament, en el marc de la Conservació del Mediterrani.Alarcón ha posat com a exemples els projectes sobre el tritó del Montseny o de seguiment de la llúdriga en el riu Besòs o dels rorquals del mar catalano-balear-valencià. Per a això, es proposa potenciar els acords amb centres d'investigació i administracions locals de tot el territori.

Així, aquest any el 69% de la dotació econòmica a projectes de conservació in situ es destinarà a fauna autòctona, el 23% a fauna al·lòctona i un 6% a d'altres. Igualment, es potenciarà la conservació ex situ, fora del Zoo, amb la finalitat de convertir-se en un instrument per a la conservació, centrant-se en la preservació d'espècies en perill d'extinció i vulnerables, tant autòctones com al·lòctones. L'impuls científic serà reforçat doblant el pressupost de la investigació i la conservació in situ i l'establiment de línies de col·laboració amb les institucions científiques i acadèmiques del país.

El desenvolupament dels tres eixos fonamentals comportarà també una metamorfosi de l'espai físic del zoològic barceloní per crear els nous espais: el bioma del Mediterrani, com àmbit prioritari del Zoo, el centre de biodiversitat marina, el mariposari i el pavelló d'invertebrats. Alarcón ha explicat que també es finalitzarà el bioma de la sabana del Sahel i el bioma d'insularitat de Madagascar, i es millorarà la resta d'instal·lacions agrupant-les sempre que sigui possible.