La visió negativa sobre l'impacte de la immigració a Catalunya s'imposa a la visió positiva entre la ciutadania. Així es desprèn de la darrera enquesta òmnibus elaborada pel Centre d'Estudis d'Opinió (CEO). Preguntats sobre si creuen que la immigració fa que el país sigui un lloc millor o pitjor per viure-hi, el 37% pensa que "pitjor" o "molt pitjor". Per contra, un 30% creu que "millor" o "molt millor". Mentre que un altre 33% de la població es posiciona de manera neutral i opina que la immigració no té un impacte ni bo ni dolent per a Catalunya.
Un 56% dels catalans es mostren a favor de la regularització extraordinària del govern espanyol: el 44% hi està d'acord completament i un 12% més es mostra més aviat d'acord amb la mesura; mentre que un terç dels enquestats té una visió desfavorable de la regularització i un 11% es mostra neutral. Així mateix, s'imposen els qui creuen que els migrants tenen un impacte positiu per a l'economia. Un 48% dels catalans ho pensa, mentre que només un 23% pensa que no —i un 27% es mostra neutral.
D'altra banda, un 40% dels catalans es mostra en desacord, en diversos graus, de deportar immigrants irregulars de fora de la Unió Europea; mentre que un 39% es mostra a favor de fer-ho. I un 20% es mostra neutral.
De tota manera, la immigració se situa en el quart lloc pel que fa a les qüestions més importants pels catalans, sent la prioritat per a un 10%. L'habitatge s'imposa com a principal preocupació, ja que ho és pel 34% dels catalans. Mentre que, en segon lloc, ho és el sistema sanitari, amb un 22%. I la seguretat ciutadana se situa en quarta posició, amb un 13%. Tanca la llista el funcionament de l'economia, amb un 7%.
L'accés a l'habitatge continua sent la principal preocupació dels catalans
Una àmplia majoria dels catalans creu que l’elevat preu és el principal problema a l’hora d’accedir a l’habitatge, tant de compra com de lloguer, segons el CEO. La segona onada de l’enquesta òmnibus constata que el 30% dels ciutadans destina entre un 25% i un 50% dels seus ingressos a les despeses de l’habitatge. El segon problema en matèria d’habitatge és, segons l’enquesta, la dificultat per accedir a un crèdit hipotecari (en el cas de l’habitatge de compravenda), i "l’escassa oferta" d’habitatges de lloguer (per a un 15%), en l’àmbit del lloguer. La presència d’habitatge d’ús turístic apareix també com un problema destacat (l’11% ho diu).
Pel que fa a la situació en relació amb l’habitatge, l’enquesta dibuixa un país amb una àmplia majoria de propietaris, fins a un 68%, tot i que amb situacions diverses. El 26% tenen l’habitatge pagat, el 22% encara l’està pagant, un 2% el té en herència o donació, i fins a un 18% viu en un pis propietat dels pares o d’altres familiars. Els llogaters representen el 38%, amb un 18% de llogaters amb contractes de residència habitual, un 4% que paguen lloguer per un pis compartit o una habitació, un 2% que tenen contracte de temporada, i un darrer 4% que són persones a qui els paguen el lloguer.
El català no sempre es pot fer servir a la restauració i els comerços
Pel que fa a la llengua catalana, un 29% dels ciutadans pensa que no pot fer-la servir sempre que vol en bars i restaurants, un 28% als comerços i un 26% a l'àmbit sanitari. Així, un 87% dels catalans es mostren a favor d'emprar sempre la llengua per incentivar que la gent l'aprengui, mentre que només un 12% s'hi oposa.
Un 75% dels ciutadans creu que hi ha corrupció en el sector públic
Pel que fa a l'Administració pública i el govern, un 30% dels ciutadans lamenta que els tràmits de la Generalitat són poc o gens entenedors, i un 27% creu que és massa complicat demanar informació, mentre que un 17% no sap fer-ho. La percepció general perquè fa a tot el sector públic és que aquest és un país amb un nivell alt o molt alt de corrupció, i ho pensa el 75% dels ciutadans, mentre que només un 7% opina que és un país net o molt net de corrupció i un 8% es mostra neutra. Tanmateix, la confiança en el Govern de la Generalitat s'imposa (54%) a la desconfiança (26%), mentre que en el cas del govern de l'Estat és al revés, i un 42% mostra desconfiança, davant d'un 39% que hi confia.