Sabies que hi ha moltes dones que tornant de festa soles, a les 3 del matí, parlen per telèfon amb una amiga mentre agafen amb força les claus de casa amb l'altra mà? Tot comença quan entren a la discoteca, amb l'única intenció de ballar Rosalía sense parar, però es troben grups de nois que constantment les intenten tocar. "Avui beuré menys", pensa una, "que una de nosaltres ha d’estar bé per cuidar que no ens passi res de tornada a casa”.

Que et toquin el cul “és normal quan surts a un lloc on hi ha molta gent”, confessen les joves a l’Anna Almécija, una de les expertes que ha participat en el Protocol de seguretat contra les violències sexuals en entorns d’oci del Departament d’Interior. Criminòloga, jurista i especialista en seguretat, Almécija explica que quan fa formacions, se n'adona que molta gent no és conscient de quins comportaments són abusius perquè “estan normalitzats”. I és que, segons dades del mateix Departament d’Interior, el 20% de les violències masclistes a Catalunya es donen en entorns d’oci, on molts cops es tracta de violències sexuals. 

 

Què són les violències sexuals?

S’entenen com a violències sexuals aquells comportaments sexuals que no compten amb el consentiment de totes les parts implicades. I el protocol d’Interior és pioner perquè sanciona els que ho són però que queden fora del Codi Penal. És a dir, no solament es contemplen les conductes més greus, com són la violació i l’agressió o abús sexual, que actualment estan pendents d'un canvi legislatiu, sinó que se n'inclouen d’altres que constitueixen infraccions administratives. Parlem de comentaris inapropiats, seguiment obscè, fer fotografies de parts íntimes o l’exhibicionisme.

“Aquestes violències sexuals estan regulades a la Llei Orgànica de Protecció de la Seguretat Ciutadana, però la redacció era tan genèrica que no s’aplicava, i el Protocol del Departament d'Interior les desnvolupa”, explica Almécija. Ariadna Trespaderne, criminòloga i investigadora en Perfilació Criminal a la UB, subratlla que “hem interioritzat molts comportaments que fem quan ens relacionem que poden coaccionar, intimidar, molestar i que, sense saber-ho i sense ser delictius, ens afecten”.

Les dues conductes que es repeteixen més en l’oci nocturn són els tocaments sense consentiment i les injúries verbals

I això s’evidencia en xifres i en experiències. Les dues conductes que es repeteixen més en l’oci nocturn són els tocaments sense consentiment i les injúries verbals, els comentaris barroers. L’informe de l’any 2017-2018 de l’Observatori Noctámbulas revela que el 97% de les dones enquestades afirmen haver rebut comentaris incòmodes per part d’homes, però, quan se’ls pregunta a ells, només un 20% expliquen haver-ho fet alguna vegada. I així amb cada tipologia de violència sexual. “Als nois els expliquem que això de convidar a copes 'a veure si avui cau' té el rerefons d’intentar que la noia vagi tan beguda que no sàpiga què fa”, explica Almécija, “i ens trobem que de mica en mica tant ells com elles van obrint els ulls”.

 

Des de Noctámbulas parlen d’aquest factor com els “agressors fantasma”, ja que s’exerceixen violències amb un grau molt elevat de repetició, però no s’identifiquen als homes que les han realitzat. Trespaderne ho té clar: “L’educació és la prevenció de qualsevol conducta indesitjable per part de la societat”.

La festa nocturna facilita la violència?

“Els entorns d’oci, socialment parlant, donen una sensació de normes diferents: vinculem la nit al plaer, amb la música, s’hi barregen drogues, que són llocs foscos, que la gent s’arregla... Tot un conjunt d'estímuls cognitius que condueixen a unes formes de relacionar-nos que poden ser negatives”, explica Trespaderne. A aquestes qüestions s’hi suma tota una retòrica i un imaginari al voltant del fet de "lligar" que ho magnifica, identificable amb frases com “sortir de cacera” o “segur que cau”. Noctámbulas senyala que aquest imaginari es construeix al voltant de la “sexualització dels cossos femenins”. Molts cops, els locals privats fomenten aquesta hipersexualització utilitzant el cos de la dona com a reclam publicitari.

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

¿Preparados para el fiestón de esta noche? #bikini #party #barcelona #love #like #show #summertime

A post shared by Sala BIKINI - Cuenta oficial (@bikinibcn_oficial) on

Tot això és el que Almécija anomena “violència simbòlica”, i la defineix com “l’avantsala de les violències sexuals”: “És el que dona peu a tota la resta. La cartellera, el tipus de llenguatge, les distincions de vestuari en el personal, com que les cambreres vagin amb bikini i talons, o que les dones entrin gratis per atreure el públic masculí”. Com va ser el mediàtic cas de la discoteca Bailódromo Caña Dulce de Barcelona, que oferia alcohol gratis per a dones que entressin sense calces.

Com dissenyar un espai d’oci nocturn segur?

El protocol del Departament d’Interior inclou en els mètodes de prevenció la que anomenen “prevenció situacional”, que ve a ser l’anàlisi de les instal·lacions per evitar zones que puguin ser considerades de risc. “Imagina’t que hi ha una porta mal tancada, en un espai poc il·luminat i t’hi empenyen a dins”, explica Almécija, “per molt que cridis no se’t sentirà, i són situacions que es poden prevenir”. Una estratègia perquè això no passi, pot ser situar treballadors en punts clau com lavabos o il·luminar millor les zones estretes i allunyades d’on es concentrarà la multitud. 

El mateix passa en espais oberts. En festivals o festes majors es pot donar el cas que estiguin envoltats de zones buides i amb il·luminació inadequada o amb una mala connexió de transport públic. “T’has de preguntar si la gent s’haurà de desplaçar-se durant 2 quilòmetres per una zona que no està ben il·luminada per tornar a casa”, explica l’experta en seguretat, ja que si és el cas podria no ser un espai segur.

david jackson m7sg0rvJhq4 unsplash

El paper de la seguretat privada i dels controladors d’accés

Un altre funció que du a terme el protocol innovador són els mecanismes de coordinació que estableix entre les diferents parts implicades i el paper que dona a la seguretat privada. “Quin problema tenim amb les infraccions administratives?”, comenta Almécija, “que quan la policia arriba, l’agressor ja ha marxat sense poder ser identificat”. Una situació que pot reforçar-se donant una competència més a la seguretat privada, que en aquest cas és a través de la possibilitat d’identificar tant a la víctima com a l’agressor a través d’un formulari que després es passa als Mossos d’Esquadra.

S'insisteix en els lemes sexistes en samarretes: no s'hauria de permetre cap lema racista, homòfob o sexista

Una cosa semblant passa amb el personal de control d'accés als esdeveniment, els treballadors que es situen a l’entrada del recinte o de l’espai. Si ens acollim a la llei, aquests no són professionals de la seguretat, sinó auxiliars qualificats, però des del protocol s’insisteix que també han de tenir un paper actiu. “S'insisteix en els lemes sexistes en samarretes: no s'hauria de permetre cap lema racista, homòfob o sexista", explica Almécija. Els controladors també poden activar el protocol trucant als vigilants de seguretat o a la policia. 

Un 80% de xifra negra: actituds que no es denuncien

Les violències sexuals, conjuntament amb altres delictes amb un alt grau d’exposició de la víctima, tenen les xifres de no denúncia molt altes. Fins al 80% dels delictes no es denuncien, fet que Almécija atribueix a múltiples motius com que “no es detecten”, “no saben que és un delicte” o per “vergonya i culpa”, processos en que la víctima es culpabilitza de l’agressió que ha patit.

En casos mediatitzats com “La Manada”, per Arianda Trespaderne, s’han trencat molts mites al voltant d’aquest tipus de processos. “Què ha de fer la víctima després de ser agredida sexualment? Jo recordo que intentaven estigmatitzar-la dient que 'seguia fent vida normal', i així fer menys verídica la seva història. Però el que es recomana a nivell professional per a una correcta recuperació és precisament mantenir, en la mesura del possible, la seva vida diària". 

0001

Trespaderne defensa que “no hi ha cap solució màgica” per erradicar aquestes violències i fomentar que es detectin i es denunciïn. Per la criminòloga, el més important és “prendre consciència, sensibilització, formació i més sensibilització”.

Per a més informació, no dubtis en consultar el Protocol de seguretat contra les violències sexuals en entorns d’oci.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat
Miriam Galisteo Bombera - Sergi Alcàzar
Dia de la dona Dones bomberes: on són? Guillem Maneja Juvanteny