“No hi ha un perfil únic d’agressor”. Així de contundent respon el psicòleg especialista en violències i intervenció psicològica amb homes agressors Manuel Ramos. La societat tendeix a pensar que hi ha un perfil concret d’agressor i que les agressions masclistes i els feminicidis estan vinculats a les classes socials baixes. Però no és així. “Hi ha molts comportaments, n’hi ha que són més subtils: si la controla, si la manipula, si la menysprea”, detalla.

Segons explica Ramos, que actualment treballa a l'Institut de Psicologia Forense, una persona que té problemes amb la droga o l’alcohol és més probable que sigui violent no masclista com a forma de ser o comportament o estructura masclista: “és més fàcil que gestioni de manera agressiva problemes amb la llei, per exemple, o si ell mateix ha estat víctima”. “Si ha rebut maltractaments durant la seva infància és possible que reprodueixi patrons”, ressalta. “Una persona que passa per problemes d’estrès, falta de feina o alguna circumstància de vida que comporti alguna dificultat i no ho sàpiga gestionar també és probable que reaccioni de manera violenta o que tingui profundes creences masclistes”.

El psicòleg forense explica que tots aquests factors estan considerats com de risc. “Quan acumula diversos d’aquests factors, la probabilitat és més alta”. Això no vol dir que siguin tots agressius però però "és més probable que ho facin”.

Deixar de ser un agressor

Però és possible deixar de ser un agressor? “Primer cal reconèixer que n’ets un i això comporta molta feina”, subratlla i explica que si no ha estat denunciat el que fa és un tractament. “Normalment venen o bé obligats per una sentència, o quan es fan programes voluntaris per una motivació externa, com ara l’entorn, que insisteix perquè hi vagi”. Ramos ha treballat molts anys amb agressors: “La clau és la responsabilitat i la motivació al canvi i el coneixement”.

“És molt difícil que un agressor reconegui ser-ho sense ajuda. Després cal analitzar per què actua d’aquesta manera”, detalla. Cada persona, però, té unes necessitats concretes i necessita una teràpia adaptada a aquestes necessitats, potser individual i/o grupal concreta. “Cal veure quines són les necessitats que té per poder prevenir una conducta agressiva” i afegeix que “s’ha de treballar sobre la violència i no amagar-la ni justificar-la”.

Ramos assegura que en aquestes teràpies es donen eines per aprendre a controlar l’agressivitat. “Això és el que es fa amb els programes d’intervenció grupal normalment de les presons, perquè puguin reduir el grau de reincidència delictiva”.

Por de tornar-se a comportar de manera agressiva

“Més que por, el que han de tenir és respecte”, assegura. “Una persona que ha estat capaç d’agredir una vegada, el que ha de tenir clar és que ja ho ha fet i que, per tant, ho pot fer una altra vegada en qualsevol moment”.

I comenta que una persona que “ha tingut problemes amb l’alcohol o que ha estat agressiva i actua de manera impulsiva ho serà tota la vida. Per tant, sempre cal que estigui pendent d’aquesta situació”.

“Quan ens diuen que no ho tornaran a fer mai més ens preocupa. Perquè no assumeixen que poden tornar-ho a fer i s'abaixa la guàrdia”, exposa. “Aleshores, l’agressor, si pensa tot això, cal que recordi tot el que s’ha anat treballant”, conclou.