La població estrangera ha caigut un 1% aquest mes de gener a Catalunya, el que es tradueix en 9.954 menys que l’any passat. Segons les darreres dades publicades per l’Idescat, ara mateix hi ha 1.250.665 persones migrants al nostre país, una xifra que va a la baixa. Tanmateix, s’espera que l’arribada de refugiats ucraïnesos en les pròximes setmanes i mesos reverteixi la tendència actual. A quines comarques ha pujat i a quines ha baixat la població estrangera?

El Barcelonès (-2,7%) és l’indret on més ha disminuït, seguit del Gironès (-2,5%) i l’Alt Penedès (-2,4%). Per contra, les comarques de Lleida és on s’han registrat els increments més importants; en concret, a les Garrigues (6,3%), l'Alt Urgell (5,5%)l, el Pallars Sobirà (5,5%) i l'Alta Ribagorça (5,1%). En aquesta mateixa línia, també destaca la pujada al Moianès (5%). Segons explica l'Idescat, aquestes variacions en el nombre d'estrangers estan afectades, no només per la intensitat dels fluxos d'entrades i sortides de la migració exterior, sinó també per l'evolució del creixement vegetatiu. Per exemple, durant el 2020 van obtenir la nacionalitat més de 35.000 persones.

Pel que fa a les comarques on hi ha proporcionalment més estrangers, destaquen la Segarra (27,7%) , l'Alt Empordà (24,9%) , el Barcelonès (20,8%), el Segrià (19,6%) i Pla d’Urgell (19,3%). En cantó contrari hi trobem l’Anoia (9,7%), el Berguedà, el Moianès i el Pallars Sobirà (9,5%) i el Vallès Oriental (9,4%). Si mirem aquestes mateixes dades per municipis, les poblacions on més població estrangera hi ha són Guissona (52,6%), Castelló d’Empúries (43,5%), Portella (39,6%) i Salt (38%). Pots consultar aquí les dades completes. 

manifestacion protesta concentracion barcelona immigracion refugiados menas extutelados menores ACN

Les nacionalitats

Pel que fa a les nacionalitats, segueixen les mateixes tendències que fa anys que perduren. La comunitat marroquina és la més nombrosa al nostre país i representa un 19% la població estrangera, amb 238.192 persones. En segon lloc hi ha la població romanesa (7%), seguida de la italiana (5,6%) i la xinesa (5,1%). També destaquen les comunitats procedents de Pakistan, Hondures, Colòmbia, França i Veneçuela, sobre el 4%. Segons les dades de l’Idescat, la població africana és l'única que ha augmentat en relació amb l’any anterior, mentre que l'americana ha baixat.

La influència de la guerra d'Ucraïna

Ara mateix la població ucraïnesa representa un 1,9% dels ciutadans que viuen a Catalunya, 23.619 persones. Especialment, viuen al Barcelonès, al Vallès Occidental i Baix Llobregat. Proporcionalment, on hi ha més és a Guissona, ja que la majoria treballen a la cooperativa del poble. La previsió és que aquesta comunitat creixi molt al nostre país en les setmanes i mesos vinents per l’arribada de refugiats. Els ajuntaments i el Govern ja han iniciat mecanismes per acollir.