Espanya és el país d'Europa amb més espècies en perill d'extinció. Segons les dades de la Unió Internacional per la Conservació de la Natura, el 14,51% de les espècies que s’han avaluat estan en perill, el percentatge més alt de tot continent. Per què passa això? Per respondre aquesta pregunta cal fixar-se en les dades de la resta de països. Hi ha una coincidència en tots els que lideren la llista: la majoria són territoris del sud, situats prop del mediterrani i penínsules. Després d’Espanya, es troba Grècia (amb el 14,24% d'espècies avaluades en perill), seguit de Portugal (11,64%) i Itàlia (11,35%).
Per tant, un dels motius pels quals Espanya és el número u la llista és perquè té un còctel de factors que propicien la desaparició de les espècies. Per la seva posició geogràfica, és un país molt ric en biodiversitat. En tenir clima mediterrani i ser una península ha actuat sempre com a refugi de la fauna, però això, també li juga en contra. Precisament, el fet de ser una península provoca que hi hagi un aïllament de les espècies i això fa que n’hi hagi més endèmiques i més en perill d'extinció.
Quin paper hi tenim els humans?
Si bé és cert que hi ha factors naturals, ara mateix bona part de les espècies en perill ho estan per l’efecte de l’emergència climàtica que vivim. A això s’hi suma el fet que a Espanya durant molts anys s’ha permès una agricultura no responsable i s’han aprovat desenvolupaments residencials i comercials que no han mirat per l’entorn. Així doncs, si vivim aquesta situació tan alarmant també és responsabilitat humana perquè els canvis en l'ús de la terra i el mar i l'explotació directa de certs organismes en són els principals culpables. La contaminació i les espècies exòtiques invasores completen aquesta combinació.
Pot semblar que sigui una qüestió aliena al nostre dia a dia i tendim a pensar que els éssers humans estem al marge dels efectes. Però no, la realitat és ben diferent. L'extinció d'espècies tindrà efectes directes per la ciutadania perquè tot està interconnectat: la naturalesa contribueix a regular el clima o la qualitat de l'aire i ens ofereix menjar i energia, per la qual cosa la seva alteració té un impacte directe en la vida humana i el desenvolupament econòmic en el món.
Una alerta mundial
Tot plegat ha portat al fet que la taxa d'extinció actual sigui ja entre desenes i centenars de vegades més alta que la mitjana experimentada en els últims 10 milions d'anys.
Almenys 680 espècies de vertebrats han desaparegut des del segle XVI i estan en perill més del 40% de les espècies d'amfibis, un 33% dels esculls de coral i més d'un terç dels mamífers marins. Una estimació provisional situa en un 10% el percentatge d'espècies d'insectes amenaçats.