Què hi ha després de la mort? Malauradament, la ciència encara no en té la resposta, però un nou estudi comença a donar algunes pistes. Investigadors de la Universitat de Louisville, als Estats Units, han analitzat per primera vegada el registre de l'activitat cerebral d'una persona just abans i després de la mort. Sorprenentment, han conclòs que pot ser certa aquella llegenda que assegura que “la vida et passa per davant”, ja que les ones del cervell en el moment de morir són molt semblants a les que fem servir quan somiem, recordem o meditem.
De fet, molts pacients que havien patit morts clíniques, ja havien explicat que es vivien situacions similars, però ara aquest nou estudi podria corroborar-ho. En concret, van mesurar 900 segons d'activitat cerebral al voltant del moment de la mort. Especialment, els 30 segons anteriors i posteriors que s’aturi el cor, on van descobrir que tot i que l’organisme comença a perdre totes les funcions, l’activitat cerebral es manté durant una estona de la mateixa manera que ho fa quan somiem o recordem. És a dir, el cervell segueix actiu i podria estar recordant alguns moments de la vida.
Un estudi que obre portes
Els científics insisteixen que aquest estudi obre la porta a nous camins, però que no és concloent. De moment, només s’ha pogut estudiar un sol cas i, a més, era un pacient que havia patit un traumatisme amb hemorràgia i que prenia medicació. Això podria haver alterat els resultats i indiquen que per treure conclusions més sòlides caldria poder fer comparacions.
L'estudi ha estat publicat a Frontiers in Aging Neuroscience i és fruit de la casualitat. Un grup de científics estaven estudiant les crisis epilèptiques d'un home de 87 anys, concretament les ones cerebrals que es produïen durant els atacs. Durant un d'aquests registres el pacient va patir un atac de cor i va morir. I això els va permetre saber què passa al cervell just en el moment de morir. "Aquí presentem el registre continu d´electroencefalografia (EEG) d´un cervell humà. Després de l´aturada cardíaca, les potències delta, beta, alfa i gamma es van reduir, mentre es va observar un major percentatge de potència relativa gamma. Les nostres dades proporcionen la primera evidència del cervell humà pot posseir la capacitat de generar activitat coordinada durant la mort”, conclouen en l'informe.
Estudis amb ratolins
Tanmateix, és cert que s’han vist moviments neurològics semblants en els estudis que s’han fet amb ratolins. Una altra investigació dels Estats Units també va constatar alts nivells d'ones cerebrals al moment de la mort en rates. Concretament, fins a 30 segons després que els cors deixessin de bategar. Aquests és exactament el mateix comportament que va tenir el pacient humà.