Cada 22 de març se celebra el Dia Mundial de l’Aigua, una jornada impulsada per les Nacions Unides per recordar la importància d’aquest recurs essencial per a la vida. L’edició d’aquest any posa el focus en la relació entre aigua i gènere, i en com la gestió dels recursos hídrics pot contribuir a construir societats més equitatives.
Sota el lema “On flueix l’aigua, creix la igualtat”, la campanya vol visibilitzar una realitat que encara afecta milions de persones al món: la manca d’accés a l’aigua potable i al sanejament continua impactant especialment dones i nenes, limitant-ne les oportunitats educatives, econòmiques i socials. En aquest context, les Nacions Unides subratllen la necessitat d’incorporar el lideratge femení en la gestió de l’aigua i impulsar polítiques que garanteixin un accés just i sostenible a aquest recurs.
L’accés a l’aigua, un canvi històric
A Espanya, l’arribada de l’aigua potable a les llars va ser un procés que es va iniciar a mitjan segle XIX i es va consolidar al llarg del segle XX. Aquell canvi va transformar profundament la vida quotidiana de la població i, en particular, la de moltes dones, que van deixar d’haver de dedicar hores a tasques relacionades amb el transport i la gestió de l’aigua.
Aquest temps alliberat va permetre obrir noves oportunitats en l’àmbit de l’educació, el treball remunerat i la vida familiar. Paral·lelament, el desenvolupament d’infraestructures hídriques es va convertir en un element clau per al progrés econòmic i social del país.
Actualment, Espanya disposa d’un dels sistemes de gestió de l’aigua més avançats d’Europa. Tot i això, el país també és un dels més exposats a l’estrès hídric, una situació que s’ha accentuat en els darrers anys a causa del canvi climàtic. Les sequeres prolongades, combinades amb episodis de pluges torrencials, plantegen nous reptes per a la gestió dels recursos hídrics i afecten especialment els territoris i col·lectius més vulnerables.
Davant d’aquest escenari, la innovació tecnològica i els models basats en l’economia circular esdevenen eines fonamentals. Regenerar i reutilitzar l’aigua, aprofitar els residus o impulsar energies renovables són algunes de les estratègies que permeten avançar cap a una gestió més eficient i resilient.
El paper de la innovació en la gestió de l’aigua
En aquest context, empreses especialitzades en serveis ambientals treballen per desenvolupar solucions capaces de respondre als nous desafiaments del sector. Entre elles destaca Veolia, grup internacional amb una llarga trajectòria en la gestió de l’aigua, l’energia i els residus.
La companyia aposta per un model que combina tecnologia, coneixement expert i col·laboració amb administracions i institucions per garantir un accés a l’aigua que sigui alhora inclusiu i sostenible. El seu objectiu és assegurar que aquest recurs essencial arribi a totes les persones, adaptant les solucions a les necessitats específiques de cada territori.
Accés a l’aigua i compromís social
Garantir l’accés universal a l’aigua és també una qüestió social. En aquest àmbit, Veolia impulsa diverses iniciatives orientades a protegir els col·lectius més vulnerables i a fomentar el desenvolupament sostenible de les comunitats.
La companyia va ser pionera a Espanya en la implementació de fons i tarifes socials per a l’aigua, introduïdes l’any 2012, abans que la normativa les exigís. Aquestes mesures permeten facilitar l’accés al servei a famílies en situació de vulnerabilitat.
El seu pla d’acció social se centra en tres eixos principals: la promoció d’oportunitats educatives, la millora de l’ocupabilitat i la creació de comunitats més sostenibles.
Entre les iniciatives més destacades hi ha el Pacte Social de Veolia, un model de governança que reuneix institucions locals, agents socials i actors econòmics per definir conjuntament accions amb impacte social. Aquest model ja s’ha implementat en diversos municipis de l’Estat, com Huelva, Palència o Múrcia.
Un altre projecte rellevant és el Programa OLA, impulsat el 2020 en col·laboració amb Creu Roja. Aquesta iniciativa ofereix itineraris personalitzats d’acompanyament i inserció laboral a persones en situació de vulnerabilitat, especialment beneficiàries dels fons socials de l’aigua. El programa combina suport social, formació i accés a oportunitats laborals, i actualment compta amb una participació femenina del 82%.
Tecnologia per afrontar el futur
La digitalització és un altre dels pilars de la transformació del sector de l’aigua. En aquest camp, Veolia desenvolupa projectes que integren tecnologies avançades com la intel·ligència artificial, els bessons digitals o l’analítica de dades per millorar l’eficiència de la gestió hídrica.
Un exemple és Hubgrade, l’ecosistema tecnològic de la companyia, que processa més de 60 milions de dades diàries procedents de sistemes de telelectura. Aquesta informació permet optimitzar la presa de decisions en temps real i anticipar possibles incidències a les xarxes d’aigua.
A més, l’empresa participa activament en els PERTE de digitalització de l’aigua, amb 17 projectes cofinançats pel Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic i els fons europeus NextGenerationEU. Aquestes iniciatives beneficiaran més de 6,2 milions d’habitants en 209 municipis i contribuiran a crear més de 1.400 llocs de treball.
De depuradores a ecofactories
Una altra de les línies estratègiques és la transformació de les depuradores tradicionals en ecofactories, infraestructures capaces de recuperar recursos i generar valor ambiental.
Aquest model integra processos de regeneració i reutilització de l’aigua, valorització de residus, eficiència energètica i protecció de la biodiversitat. Entre els exemples més destacats hi ha l’Ecofactoria del Baix Llobregat, a Barcelona, o l’Ecofactoria BioSur, a Granada.
Aquestes instal·lacions representen un nou paradigma en la gestió de l’aigua, en què els residus es converteixen en recursos i les infraestructures es transformen en aliades per afrontar l’escassetat hídrica.
Vigilància sanitària a través de l’aigua
La gestió de l’aigua també pot tenir un paper clau en la prevenció de riscos sanitaris. En aquest àmbit, Veolia participa en un projecte europeu de vigilància epidemiològica seleccionat per l’Agència Executiva Europea de Salut i Digital (HaDEA).
Durant tres anys, els seus laboratoris analitzaran mostres d’aigües residuals procedents de diversos països europeus per detectar virus, bacteris i contaminants. Aquest sistema permetrà crear alertes primerenques davant possibles amenaces per a la salut pública.
En un context marcat pel canvi climàtic i la pressió sobre els recursos naturals, iniciatives com aquestes posen de manifest que la gestió de l’aigua no és només una qüestió d’infraestructures, sinó també d’innovació, cooperació i compromís social. Garantir que aquest recurs arribi a tothom és, avui més que mai, un dels grans reptes del futur.