La Coordinadora del Moviment Veïnal del Vallès reclama al Govern i als ajuntaments que accelerin la retirada definitiva de l'amiant de tots els edificis públics i privats. Els col·lectius veïnals vallesans han denunciat aquest divendres en una compareixença des de Badia del Vallès el retard en el cens que hauria de determinar on es troben les peces de fibrociment en cada localitat, que hauria d'haver estat acabat l'any passat. En aquest sentit, exigeixen a les administracions un full de ruta clar per actuar i eliminar d'una vegada tots els elements arquitectònics que continguin aquest material, antigament tan utilitzat en la construcció —fins al 2002, quan es va prohibir— i potencialment tòxic pel sistema respiratori i cancerigen quan es trenca o es degrada i es desprenen les fibres que el componen.
El col·lectiu veïnal, que recorda que aquest material ha provocat la mort de 100.000 persones per càncer de pulmó —segons dades de l'OMS—, ha anunciat que té previst reunir-se amb el director de l'Agència de Residus de Catalunya, Isaac Paraire, el pròxim 12 de març. Els vallesans reclamen al Govern saber "l'estat actual de l'amiant en cada municipi", amb transparència: "Que ens diguin què està passant, que s'està fent". Alhora, volen saber quin és el "full de ruta" que s'està seguint perquè la retirada total de l'amiant s'acabi abans de 2030.
Entre les seves reivindicacions concretes a curt termini, el moviment veïnal exigeix constituir una comissió entre els ajuntaments i la societat civil per establir aquest citat "full de ruta", que s'elabori un calendari amb dates concretes pel procés d'eliminació de l'amiant, acabar el cens complet de l'amiant a Catalunya que ubiqui tots els focus i, finalment, preveure i concretar els recursos que facin falta per a la retirada de l'amiant, amb les corresponents inversions que pertoquin a la Unió Europea, l'Estat i la Generalitat.
Reclamen solucions d'urgència
"Que deixin de fer el ximple i de fer els ulls grossos i de posar-se de perfil. És un tema que urgeix fer-ho de forma seriosa i rigorosa, perquè estan jugant amb la vida de la ciutadania, i no és cap alarma social, és que ha quedat demostrat amb les dades de l'OMS i la UE", ha afirmat el portaveu del col·lectiu, Manuel Navas, en la roda de premsa d'aquest dimecres. "Exigim una vegada més que es posin les piles, si no saben fer-ho que pleguin i posin algú altre amb més coneixement i sentit comú", ha reclamat el líder veïnal, que és president de la Federació d'Associacions de Veïns de Sabadell.
Els veïns vallesans han elaborat un escrit amb les seves reclamacions que a partir de demà dijous entregaran a les administracions de la comarca i al Govern de la Generalitat, a l'espera d'una resposta ràpida i "sense ambigüitats". "Els hauria de caure la cara de vergonya, segons la llei hauria d'estar el cens fet el 2023 i encara no s'ha fet. I ara s'ha plantejat fer-ho amb drons, amb els quals veuran sense poder analitzar què hi ha realment en cada edifici públic i privat: centres comercials, escoles, discoteques...", ha argumentat Navas. Aquests drons als quals fa referència el veí vallesà és l'estudi encarregat a l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) per detectar cobertes des del cel amb imatges satèl·lit i fer un mapa de zones amb major concentració d'amiant.
Pla nacional del Govern aquest 2023
El 2023 el Govern de la Generalitat va aprovar el Pla nacional per a l’erradicació de l’amiant a Catalunya 2023-2032, seguint l'objectiu europeu de retirar aquest material en tots els edificis públics abans del 2028 i en el conjunt del territori abans del 2032. Segons el president Aragonès, aquesta retirada és "un repte de país i una prioritat", tal com ho va expressar el març del 2023 en l'anunci d'ajuts per retirar aquest material. El 2019 es va crear la Comissió per a l’erradicació de l’amiant a Catalunya (CEAC), constituïda pels departaments de l’Administració de la Generalitat més directament afectats, i en aquesta legislatura, s'han incorporat representants dels governs locals (diputacions, Ajuntament de Barcelona i l’Àrea Metropolitana de Barcelona), organitzacions sindicals i empresarials (CCOO, UGT, Foment i PIMEC) i entitats del tercer sector, com federacions veïnals i associacions d’afectats per l’amiant. El ritme dels avenços, però, és insuficient pels afectats directes, que veuen en l'amiant un perill per la seva salut.