Aquest dimarts serà el primer de molts. Els sindicats del món de l’ensenyament van decretar fa dues setmanes cinc dies de vaga per protestar contra el canvi del calendari escolar, i per insistir en reclamacions que s’originen en la crisi econòmica de la passada dècada i que ja han esdevingut històriques. Hi ha un dia més de vaga, que caurà en 23 de març, però en aquella aturada no hi participaran tots els sindicats, ja que és per protestar contra el 25% de castellà a les aules catalanes. De totes maneres, els cinc dies de vaga es dividiran en dues parts. Aquesta setmana hi haurà una aturada durant tres dies seguits, dimarts, dimecres i dijous; mentre que els altres dos dies se situen a finals de mes: el 29 i el 30 de març. Els sindicats convocants d’aquesta aturada són USTEC, CCOO, la Intersindical, Aspepc, UGT, CGT i USOC.
Davant d’aquestes aturades, el Departament d’Empresa i Treball ha decretat els serveis mínims pels dies 15, 16, 17, 29 i 30 de març per tal que les escoles puguin funcionar amb la màxima normalitat possible. Tot dependrà, evidentment, del seguiment que tingui l’aturada per part dels docents. De totes maneres, el Govern ha dictat que en aquests cinc dies hi hagi un 33% del professorat actiu, de manera que hi haurà un mínim d’un professor per cada tres aules. Això té efecte des d’Infantil 3 a 4t d’ESO. Per altra banda, els serveis mínims augmenten fins al 50% a l’educació especial i a les llars d’infants. I també hi haurà d’haver la meitat del personal pel que fa al servei de menjador, d’acollida, extraescolar i l’atenció als alumnes amb necessitats especials. El Departament també demana que en tot moment hi hagi, com a mínim, una persona de l’equip directiu treballant. I, a les escoles bressol, hi ha de treballar una persona del claustre.
Per què?
Tot comença amb un anunci inesperat per part del president de la Generalitat, Pere Aragonès, i el conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray. En una roda de premsa des del pati d’una escola barcelonina van anunciar que el curs vinent començaria el cinc de setembre, i no després de l’Onze de Setembre, com és habitual. Els sindicats no van trigar gens ni mica a carregar contra la decisió -que titllaven de “bomba de fum”- i a demanar la dimissió de Cambray. Consideraven que era una maniobra del Govern per apartar del debat l’obligació d’haver d’introduir el castellà com a llengua vehicular i de la proposta de nou currículum a l’escola. I el pitjor de tot: la comunitat educativa va denunciar que el Departament havia tirat pel dret sense consultar-ho prèviament amb els sindicats i el Consell Escolar.
Edifici del Departament d'Educació / Foto: Europa Press
Més tard, els sindicats van protagonitzar l’ocupació de l’edifici del Departament d’Educació, ubicat a la Via Augusta de Barcelona. Van demanar tant sí com no una reunió amb Cambray, que finalment van aconseguir. No obstant això, el conseller es va negar a fer marxa enrere, i va assegurar que el calendari s’alteraria, tal com havia anunciat de la mà del president de la Generalitat. Ni tan sols va acceptar un ajornament d’un any d’aquesta modificació, una proposta que se li va fer en una reunió extraordinària del Consell Escolar convocada per ell mateix.