Són joves i ho tenen clar. El moviment social i mediambiental impulsat per Greta Thunberg, Fridays for Future (Divendres pel futur) reclama emprendre accions i legislacions ambientals per tenir cura del medi natural, de l’ecosistema que ens envolta i combatre així l’actual situació d’emergència climàtica que ens afecta. El canvi climàtic ja no existeix, ja s’ha produït; i si no actuem al respecte, la situació empitjorarà.
Fridays for Future no és cap moda. El moviment ha arribat per quedar-se i per protestar
La Maria Serra té 17 anys, és estudiant de segon de batxillerat a l’Institut Montserrat de Barcelona i des del febrer del 2019 és la portaveu de Fridays for Future Barcelona. Quedem per fer un cafè amb ella i ens explica a ElNacional.cat la importància d’assistir a la manifestació de la vaga mundial pel clima convocada aquest divendres, 27 de setembre, al centre de la capital catalana.
Com neix el moviment Fridays for Future?
És un moviment que neix a Suècia de la mà d’una noia de 15 anys, la Greta Thunberg ―que ara en té 17―. El que va fer la Greta va ser fer vaga tots els divendres i plantar-se davant el Parlament suec, un petit gest al qual es va anar afegint gent i més gent. Ara és un moviment internacional de joves, i no tan joves, de 4 milions de persones, que es manifesten per un futur que, a causa de l’emergència climàtica, ara mateix no tenim.
Quan prens consciència de la problemàtica ambiental i com t’hi involucres personalment?
A l’escola sempre ens havien explicat el canvi climàtic com un conte, com un problema que és allà... Recordo a mitjans de l'any passat veure un vídeo de la Greta i preocupar-me. Vaig començar a buscar documentals i en vaig veure uns quants, en recordo un de Leonardo DiCaprio que em va despertar de cop: això és molt important, és molt greu i ningú en parla!
Això just va coincidir quan Unim forces, l’actual Fridays for Future Barcelona, va fer la primera assemblea pública. Em va arribar a través de Twitter i hi vaig anar. Vaig estar a l’assemblea fundadora sense saber-ho i des de llavors hi he estat involucrada.
Quines accions porteu a terme?
Fins ara el que havíem fet eren manifestacions, vagues i concentracions tots els divendres, però ara hem passat a l’acció directa. Davant la inacció dels polítics i la passivitat absoluta, després d'un any d’estar-nos manifestant, ens hem vist obligats a ser més contundents.
De quines accions parlem?
Aquesta setmana, per exemple, vam estar al pregó de la Mercè i vam fer una performance amb gent penjada. El passat diumenge vam tallar la Meridiana. El que va fer l'Ajuntament el Dia sense Cotxes va ser tallar mitja Via Laietana, cosa que a nosaltres ens sembla ridícul i insuficient en un dia sense cotxes. Vam voler tallar la Meridiana i demostrar amb activitats lúdiques com seria la ciutat si retornéssim l'espai que se li ha tret al ciutadà i que ara ocupen els vehicles.
Aquest dilluns la veu de l’activista Greta Thunberg va arribar a l’ONU, a la cimera d’acció climàtica, amb un discurs clar i contundent: una crítica als governs, a l’administració i una defensa a aquesta nova generació de joves que sortiu cada divendres al carrer per protestar i reivindicar accions i polítiques mediambientals. És anòmal veure com algú tan jove pren la paraula, és escoltada i aconsegueix plantar cara a institucions i governs d’arreu del món... Creieu que es prendrà consciència al respecte?
És molt irònic perquè ens trobem que no s'ha escoltat als científics durant 30 anys i, de cop i volta, se'ns escolta a nosaltres. Nosaltres intentem fer d'altaveu dels científics i investigadors, ja que a ells ningú els escolta i fa anys que ens alerten de la problemàtica. Se'ns està escoltant? Sí, som 4 milions de persones, se n’està parlant més que mai. Servirà d'alguna cosa? Per això estem.
Per què no s’escolta als científics i a vosaltres sí?
Perquè no interessa. Perquè el missatge que donem és que aquest sistema que coneixem no pot continuar. És un missatge que fa mal, que no interessa a ningú i que fa molta por. Nosaltres protestem per la crisi climàtica, que conté entre elles la crisi atmosfèrica, les 200 espècies que s'extingeixen al dia, les desigualtats, la gent que està patint, etc. Suposa canviar el que coneixem fins ara.
Ens trobem davant un escenari d’emergència climàtica?
Canvi climàtic no existeix, són els pares. És una crisi. Si parles de canvi, la gent no ho associa a un fet alarmant. En dir crisi o emergència, a la gent li impacta molt més.
"Canvi climàtic no existeix, són els pares. És una crisi"
La situació actual és irreversible o encara som a temps de solucionar-ho?
No ho és, però estem molt a prop que ho sigui. Som a temps de solucionar-ho i per això lluitem. Estem a 10 anys que el 2030, en teoria, segons l’IPCC (Intergovernmental Panel on Climate Change), arribem a un període d'un grau i mig més, la qual cosa desencadenaria el sistema de retroalimentació de la Terra, que faria que el planeta es comencés a escalfar per si sol. Un cop això es doni, no hi ha marxa enrere, és irreversible. Si acaba passant, està calculat que el 2100 arribarem a 6 graus d'escalfament global i serà un fet totalment incompatible amb la vida.
Quines mesures podem prendre en el terreny personal?
Es pot fer poca cosa en l'àmbit individual, perquè és un canvi sistemàtic. El que es necessita és un canvi estructural. Fa anys que ens diuen: "Sí, recicla, canvia les bombetes...". No, això era el 2000. Ara ens trobem en un altre estadi. A nivell individual som partidaris de no tractar i no culpar l'individu, perquè no és culpa teva estar adaptat a un sistema que no funciona. Demanem mesures estructurals i, des de Fridays Barcelona, hem proposat set mesures a l’alcaldessa de Barcelona, amb qui aquest divendres ens reunirem. Temes que tenen a veure amb l’aturada de l’expansió d’infraestructures fòssils, un peatge anticontaminació, apostar per la transició energètica, la gestió de residus, la desinversió de combustibles fòssils, la sobirania alimentària i la comunicació i sensibilització pública.
L’Observatori de la Sostenibilitat situa, com a principals conclusions de l’informe 2018, un conjunt de companyies energètiques com les més contaminants, les que generen més gasos d’efecte hivernacle. Què s’ha de fer al respecte?
Segons Greenpeace, unes 100 empreses són les responsables del 70% de les emissions. Davant això, que tu reciclis o no és indiferent. Per tant, sí, s'ha d'actuar en aquesta via perquè, al final, que deixem o no d'anar amb cotxe, si aquest sistema no s’atura, no serveix per a res. Es necessita una massa crítica important i això passa per conscienciar la població.
“Informació és poder: si tens informació, penses al respecte i si penses al respecte, pots fer alguna cosa al respecte”
Ara, per exemple, faig xerrades en escoles i els nens i nenes desconeixen la situació. Com pot ser que a les escoles s'ensenyi la literatura de fa tres segles i no el teu futur més immediat? És informació pública, científica i demostrada, que ens afecta directament i que no se sap, que s'ha amagat perquè no interessa.
Després de manifestacions arreu del món per reclamar accions per combatre l’emergència climàtica, aquest divendres heu convocat la vaga mundial pel clima a Barcelona. Per què hi hem d’assistir?
Perquè ens afecta a tots. Indiferentment de qui siguis i d'on visquis. Primer afectarà les classes socials baixes, que és una altra de les desigualtats. Siguis home, dona, fill, filla, nen, nena, tothom pot manifestar-se i ha de manifestar-se, perquè, ara mateix, no tenim un futur, ni tu, ni el teu cosí, ni el teu germà, ni ningú, per tant, vine i ajuda'ns perquè sols no ho podem fer.
Quin serà el lema que encapçalarà la manifestació?
Ara mateix el lema és "Justícia climàtica", una mirada holística a una solució que doni justícia no només a l'emergència climàtica, sinó també a la natura, a les espècies, als països que més els afecta, a tot allò que ha fet mal l'ésser humà.