Des de fa deu anys que els Mossos patrullen les autopistes i les vies ràpides de Catalunya per evitar que els lladres s’aprofitin dels turistes i dels viatgers despistats. L’any 2012 la Comissaria General de Mobilitat, des de la Divisió de Transport, va posar en marxa la Unitat Operativa de Mobilitat, la coneguda UOM. La unitat que ara comanda el sergent Ivan Clotet ha canviat molt durant aquests anys. Lluny de ser la unitat d’aquell 2012, que patrullava a la caça de lladres en calent, ara ha evolucionat: després de detectar quina és la modalitat delictiva que fan servir els lladres a la carretera, s’han anat especialitzant fins a arribar a la UOM actual que s’ha centrat en la investigació, la instrucció i l’anàlisi dels lladres que treballen a les vies ràpides de Catalunya per tal de poder-los treure de circulació. Després de repassar denúncies i més denúncies, d’analitzar tots els robatoris i furts que es registren a les carreteres més transitades del país (AP-7, AP-2, A-2, C-16, C-25, C-31, C-32 i C-58) els Mossos van veure que les lladres que es guanyaven la vida ho feien de manera estacional i també de manera molt organitzada i entrenada. 

Amb aquesta informació és la que treballa i basteix la seva estratègia la Unitat Operativa de Mobilitat que investiga els lladres més enllà de la carretera, per saber on viuen, de què més viuen, qui són i què fan. Quan poden acreditar que formen part d’una organització criminal, entren a casa seva i els detenen. L’objectiu és tenir el màxim d’informació possible per poder-los entregar al jutge amb el màxim de proves, amb tots els delictes junts, acusats de ser banda criminal i esperant que el magistrat acordi presó provisional o, si més no, una innovadora condemna que ha aconseguit aquesta unitat: l’ordre d’allunyament de l’autopista.

Qui són els lladres que roben a la carretera catalana?

El sergent Clotet té una radiografia molt clara de qui són els lladres que actuen a les carreteres de Catalunya. No es tracta de delinqüents molt violents. La majoria dels fets són furts, més d’un 50%. Els lladres no ataquen a les víctimes. S’aprofiten de descuits a les àrees de servei o els hi provoquen descuits a plena carretera, i quan no estan pendents, els hi roben bosses de mà o maletes dels cotxes. El 30% de fets són els coneguts com a “teloners”. Grups organitzats que es mouen per les àrees de servei de les vies ràpides i aprofiten que els camioners estan lluny del vehicle o dormint per foradar la lona del camió i fer-se amb la mercaderia. 

 

Durant els mesos de confinament i restriccions, quan no hi havia cotxes a l’autopista i es van multiplicar les compres per internet, els lladres van trobar en aquesta modalitat una substitució als turistes que havien deixat de transitar amunt i avall de vies com l’AP-7. Els robatoris violents a les carreteres catalanes no arriba al 2%, segons les dades de Clotet. I la majoria de cops és per un furt que es complica, que la víctima ofereix resistència i que el lladre el colpeja o l’agredeix. Són casos molt comptats, assegura el sergent.

Els lladres tenen les seves tècniques, saben per on entrar a les autopistes i fins i tot on girar per evitar pagar o ser enxampats. En ruta, els delinqüents poden arribar a punxar la roda de les víctimes en àrees de servei o quan s’aturen a un peatge per oferir-los ajuda al cap d’uns quilòmetres i, aprofitant el descuit, robar-los.

 

Els lladres estan molt focalitzats en aquest negoci. Alguns d’ells només saben fer aquest tipus de delictes i s’han anat professionalitzant millorant la seva pròpia seguretat i també els mètodes per evitar ser enxampats pels Mossos d’Esquadra. La policia té contacte directe amb les cases que lloguen els cotxes que poden fer servir els lladres. Primer els llogaven durant un mes, per anar fent carrusels per l’autopista, però van veure que aixecaven la llebre. Ara els lloguen durant dos o tres dies, només. Per passar més desapercebuts. Tampoc fan servir cotxes sostrets: les mesures de control que hi ha a la majoria de vies ràpides de Catalunya farien saltar les alarmes molt més ràpid.

“Una vida normal”

Els Mossos d’Esquadra aconsegueixen arribar fins al bloc de pisos on viuen, el lloc on fan vida normal i on ningú sospita que són veritables experts dels robatoris a la carretera. Segons explica el mateix sergent, els lladres que tenen detectats, o que han detectat en altres investigacions, portaven una vida normal que res feia imaginar que es dedicaven als robatoris. 

Els diners que guanyaven, que podien variar segons la sort i encert de trobar-se amb algun turista amb una gran quantitat de diners en metàl·lic, els invertien en els lloguers dels cotxes, pagar les pensions on dormien i s’ho gastaven, en el dia a dia, alguns cops, en festes. La majoria dels lladres són de nacionalitat estrangera, la majoria de l’Europa de l’Est, sobretot romanesos i kosovars.

 

Les ordres d’allunyament, la condemna clau

Una de les eines que més bon resultat ha donat a la UOM és la que alguns jutges ja han posat en marxa i que han permès treure de la carretera un bon nombre de lladres: les ordres d’allunyament. Quan els Mossos acrediten reincidència i modus vivendi, alguns jutges han acceptat que una bona manera per fer-hi front és dictar una ordre d’allunyament dels lladres del seu medi, la carretera. D’aquesta manera, els Mossos no els han d’exampar robant, només detectant-los poden ser detinguts per un delicte de trencament de condemna.

 

El sergent explica que els lladres saben que l’ordre d’allunyament és una forma de no entrar a la presó, una manera d’evitar ser engarjolat, però que s’ha de complir. “Les ordres d’allunyament de la carretera ens funcionen”, assegura Clotet, que explica que els lladres “desapareixen”. Molts no saben dedicar-se a cap altre sector de robatoris i opten per marxar, sigui al seu país o a altres punts d’Espanya on la policia no està tan especialitzada en la guerra contra els lladres de la carretera. D’ençà que aquesta unitat, de manera coordinada amb diversos jutges de diversos partits judicials de Catalunya treballen amb els allunyaments, s’han dictat un total de 40 ordres, de les quals n’hi ha, actualment, unes 25 de vigents.

 

Aconseguir aquest mesura va ser clau per treure de circulació un dels caps de la banda que es va poder detenir en l’operació Sylejman, a la zona de Tarragona. Una de les detencions que va fer la UOM va ser la que sumava 100 d’un dels lladres, després de ser apartat judicialment, l’home va haver de trobar un altre modus vivendi, lluny de la carretera.